Berlín posa en marxa un programa per formar imams i guies espirituals en els valors occidentals

             PAOLA ÁLVAREZ
   BERLÍN

                

• L'objectiu és que serveixin de pont amb les seves comunitats  

Dones musulmanes visiten el Reichstag, el 3 de desembre.

 Foto: GETTY IMAGES / CARSTEN KOALL

"Per sobre del Bundestag només hi ha el cel",explica, amb to de professor de primària, el vicepresident del Parlament alemany, Wolfgang Thierse, davant d'una trentena d'imams i líders espirituals procedents de més de 20 comunitats islàmiques de Berlín. El grup va visitar l'edifici del Reichstag com a part del programa de formació en què participa. La iniciativa, que procedeix de l'Acadèmia Musulmana a Alemanya i el Departament d'Integració i Immigració del Senat berlinès, pretén educar els imams en diversos temes com política alemanya, sistemes educatius o estructures socials per utilitzar el seu potencial comunicador amb les comunitats musulmanes de la ciutat.

La seva visita al Reichstag tanca el primer bloc temàtic dels vuit que tractaran en un any.Sistema polític alemany n'és el títol. Wolfgang Thierse continua la seva "lliçó" davant la mirada atenta del grup, que, a estones, somriu davant de les obvietats. "Alemanya és una democràcia. De Governs n'hi ha a tot arreu, però no tots són democràtics". El desafiament és gran perquè el grup és molt heterogeni. Alguns amb prou feines parlen alemany, mentre que altres fa dècades que estan instal.lats al país.

Unes 200 mesquites

En l'allargada taula en què té lloc l'exposició --on les dones han ocupat una banda i els homes, l'altra-- hi ha llicenciats en Polítiques o Teologia junt amb guies espirituals que no han trepitjat mai una universitat. L'únic punt en comú del grup, en què es barregen xiïtes amb sunnites i alauites, d'origen alemany, turc, indonesi o bosnià, és que tots són referents de les seves respectives comunitats. Davant d'aquestes, les seves paraules valen sovint més que qualsevol llei alemanya o ensenyament de l'escola.

L'islam és la tercera religió a Alemanya. Hi ha unes 200 mesquites operatives i 200 més en construcció, però les polítiques d'integració no avancen ni la meitat de ràpid que l'aixecament dels temples. Per això, la idea d'arribar a les comunitats a través dels seus referents ideològics es presenta com una opció plena de possibilitats. "La seva missió és demostrar que l'islam i la democràcia són perfectament compatibles", manifesta Thierse per tancar el seu discurs.

El grup aplaudeix, però no calla. Els presents assumeixen la seva responsabilitat. Al cap i a la fi, han acceptat participar en el programa, però es neguen a acceptar tota la culpabilitat en els problemes d'integració. "Han hagut de passar més de 30 anys perquè rebem una invitació formal per visitar el Bundestag; entenem que hem de tenir paciència; totes les parts n'han de tenir, perquè és la falta de paciència la que provoca conflictes", diu Abdul.là Hajjir, un dels imams més veterans, que assumeix la paraula en nom del grup.

Després de la seva participació, s'obre una discussió encesa sobre tots els temes imaginables: la discriminació dels musulmans practicants per part de les autoritats alemanyes, la polèmica del vel, la demonització de l'islam per part dels mitjans, la falta de representació en institucions públiques... El diàleg s'endureix per moments. Tots han vingut amb els seus arguments preparats i Thierse es queda sovint sense paraules, amb el gest tens i el desafiament de negar sense ofendre.

Volen més trobades

"S'ha de potenciar la formació d'imams a Alemanya", li diu educadament Mahmud Barguth, un dels guies espirituals més joves. "Estic a favor que s'ampliï l'oferta d'ensenyament de l'islam a les universitats", manifesta Thierse. "¿I a les escoles?",pregunten. "Aquest és un tema més complicat". Tots ho són.

Malgrat tot, la conversa flueix, i quan, després d'una hora, el vicepresident del Bundestag avisa que ha de marxar, els gestos es relaxen i tots tornen a somriure i a aplaudir, però exigeixen, això sí, que trobades com aquesta se celebrin amb més assiduïtat. "Sempre que creguin que s'ha fet un pas cap endavant estaré encantat de rebre'ls perquè m'ho expliquin".

Aquest és el camí, cap endavant, però amb paciència, com deia Hajjir. El grup es dispersa i comencen a abrigar-se per protegir-se de la nevada que cau a l'exterior. Al tornar a les seves comunitats, els toca transmetre el que han après, comentar les discussions i, en el cas dels imams, portar a terme el compromís adquirit de predicar la democràcia.