miércoles, 31 de diciembre de 2008

La comunidad Palestina en Valencia condena enérgicamente la masacre que se esta cometiendo contra la población palestina en Gaza

Nuestro pueblo continua con su resistencia y firmeza frente a las armas mas sofisticadas de asesinato, genocidio y destrucción, y hoy mas que nunca necesita de la solidaridad mundial para lograr su legitimo derecho a la paz y a la tierra palestina. Ahora y ante la extrema gravedad de la situación, debemos prestar especial atención a la bombardeada ciudad de Gaza, donde millón y medio de personas sitiadas en la cárcel mas grande del mundo, son privados de combustible, electricidad, alimentos básicos e incluso de agua potable y medicinas ante la mirada inconmovible de la Comunidad Internacional.
Por ello, hacemos un firme y urgente llamamiento:

· al cese inmediato de crímenes de guerra y aislamiento contra la población de Gaza.
· al Gobierno español, al Consejo de Seguridad de Naciones Unidas, a la Unión Europea y a la comunidad internacional, para que intervengan en favor de la Paz y la Justicia, para obligar al estado de Israel a poner fin a este ataque indiscriminado contra nuestro pueblo y, a respetar la legislación internacional y los Derechos Humanos, no legitimando de hecho al estado de Israel que los incumpla de forma sistemática.

Es por esto que hacemos un llamamiento a toda la sociedad civil valenciana para que apoye estas exigencias, participando el próximo martes el día 30 de diciembre a las 19:00 horas, en una CONCENTRACIÓN en la plaza de la Virgen de Valencia, para manifestar nuestra denuncia común de la brutal y sangrienta agresión, junto a la exigencia de que cesen los ataques.

COMUNIDAD PALESTINA EN VALENCIA: info@comunidadpalestina.org 

El pueblo palestino está pagando con su sangre la determinación de resistir con dignidad frente a la ocupación, el bloqueo y el embargo. 
Suscriben y apoyan la Convocatoria hasta este momento: Comunidad Palestina en Valencia, Xarxa de Solidaritat amb Palestina de Valencia, CEAR, Valencia Solidaria- Pau Ara del País Valencià, Esquerra Unida del Pais Valencia (EUPV), Partit Comunista del Pais Valencia, CEAR , Colectiu Autonomo de Treballadors (CAT), Intersindical Valenciana, ACSUD-Las Segovias, Ecologistes en Acció de Valencia, Els Verds del P.V., Ca Revolta, Solipa (Solidaridad con Palestina), Comunidad Siria en Valencia, Centro Cultural Islámico de Valencia, Comunidad Árabe de Valencia y Asociación Hispano Árabe, Fundación Comitede apoyo al pueblo Palestino (CAPP) ..., ..., ...,
 

domingo, 28 de diciembre de 2008

De la Meca a Barcelona

• Molts musulmans tornen a Catalunya després del pelegrinatge islàmic

La benvinguda Un pelegrí (a la dreta) abraça un familiar a l'arribar a l'aeroport del Prat. Foto: ELISENDA PONS

www.elperiodico.cat
ANTONIO BAQUERO
BARCELONA

Són les 23.30 de divendres i l'avió procedent del Caire acaba d'aterrar. Davant de la porta d'arribades de la terminal A de l'aeroport del Prat, els nervis augmenten. Desenes de famílies, especialment d'origen marroquí, s'agiten i preparen safates amb dàtils farcits i te calent.
Amb prou feines mitja hora després, la porta automàtica s'obre i apareix un avi vestit amb gel.laba blanca i amb una expressió d'extrema felicitat dibuixada a la cara. Darrere seu, algunes desenes d'homes i dones, tots igualment vestits de blanc de cap a peus, travessen la porta. Un enrenou d'aplaudiments, crits i yuyues donen la benvinguda a aquells que acaben de fer el hayy, el pelegrinatge a la Meca que tot musulmà amb prou mitjans ha de portar a terme almenys una vegada a la seva vida.
"Hajj marbur, danb magfur, say mashkur pelegrinatge acceptat, pecat perdonat, intenció aconseguida". La fórmula islàmica per donar la benvinguda als pelegrins se sent una vegada i una altra, mentre que els fills i els néts dels que acaben d'arribar els abracen i els fan petons demanant la seva benedicció i els ajuden a carregar l'equipatge, en què destaquen les garrafes d'aigua portada dels llocs sants.
Estampes com la descrita, que des de fa segles es viuen a totes les ciutats musulmanes, ja es donen a Espanya, que ha rebut de l'Aràbia Saudita la seva pròpia quota de visats per a pelegrinatges. Els arribats divendres a l'aeroport del Prat són tots immigrants musulmans residents a Catalunya. "Per als immigrants, és molt important que viure aquí no sigui un impediment per fer el pelegrinatge a la Meca", afegeix Abdul-Rahim Najib, el secretari de l'Associació d'Amics del Poble Marroquí.
La transcendència espiritual d'aquest pelegrinatge per al col.lectiu és enorme. "A l'arribar, aquestes persones són gairebé venerades, perquè vénen del cor de l'islam", explica Taufik Xeddadi, islamòleg resident a Catalunya, que ressalta: "El hayy és el viatge de la vida. És com tornar a néixer, ja que es torna net espiritualment, sense cap pecat".

Més barat des d'Espanya
Actualment, fer el hayy des d'Espanya és més barat que des del Marroc. A les agències autoritzades, aquest viatge costa uns 3.000 euros. I això l'opció més barata. El viatge inclou el transport fins a l'Aràbia Saudita, el pelegrinatge sagrat a la Meca i Medina (que dura una setmana) i un viatge turístic per diversos llocs sants.

viernes, 26 de diciembre de 2008

Israel mata de hambre a Gaza por Navidad

www.rebelion.org
Sydwalker.inf
Traducido del inglés para Rebelión por Sinfo Fernández

Ya se pueden imaginar el espanto que se acumula en Gaza cuando hasta el LondonTimes del Sr. Murdoch informa que las familias de Gaza se ven obligadas a comer hierba mientras Israel perpetúa el cierre de fronteras.
The Times es uno de los muchos medios de la News Corps alrededor del mundo cuya constante parcialidad a favor de Israel ha ayudado a crear el contexto para la tragedia que ahora se despliega en Palestina.
Estamos aprendiendo que la crueldad está funcionando bien y que se está produciendo una masacre masiva por hambre muy cerca de una de las orillas de Europa, deliberadamente provocada por la potencia ocupante. 
Marie Colvin informa:
Mientras el convoy de camiones blancos y azules de las Naciones Unidas cargados de alimentos esperaba toda una larga noche el permiso israelí para entrar en Gaza, Jindiya Abu Amra y su hija de doce años arrancaban la hierba con la que su familia sobrevive actualmente.
“Hoy hemos comido sólo una vez: jubbeiseh”, dijo Abu Amra, de 43 años, mostrando las hojas de una planta que crece a los lados de las calles de Gaza. “Cada día, en cuanto me despierto empiezo a buscar madera y plástico para quemar como fuel y pido limosna. Cuando no encuentro nada, comemos de esta hierba…”
Israel controla las fronteras y permite sólo esporádicamente la entrada de suministros humanitarios. La pasada semana, las familias tuvieron electricidad durante seis horas al día. El gas para cocinar sólo podía conseguirse ilegalmente a través de los túneles que conectan Gaza con Egipto, y la última semana  los precios subieron desde los 80 shekels la bombona (22 euros) a 380 shekels (105 euros).
En Naciones Unidas, de quien dependen un millón de refugiados en Gaza, están desesperados: “Toda la economía se ha venido abajo y no hay importaciones ni exportaciones”, dijo John Ging, director de la UNRWA, la agencia para la asistencia a los refugiados palestinos. “Hace dos semanas, por primera vez en sesenta años, agotamos todo cuanto teníamos”, dijo. “Solíamos disponer de 70 a 80 camiones por día, ahora contamos con 15, y eso sólo cuando se abre la frontera. Vivimos una situación de mucha precariedad”.
Tiene comida almacenada únicamente para cuatro días, que distribuirán entre los más desesperados y ninguna información sobre si Israel volverá a abrir la frontera. La familia Abu Amra tendrá que seguir comiendo hierba en el futuro inmediato.
Chris Hedges, escribe en TruthDig sobre el “Crimen contra la Humanidad de Israel en Gaza”:
Gaza está ahora al menos doce horas al día sin electricidad, lo que puede representar una sentencia de muerte para quienes están gravemente enfermos en los hospitales. Quedan muy pocas medicinas, sobre todo de las necesarias para el cáncer o para la fibrosis cística.
Los hospitales tienen generadores pero a menudo carecen de fuel. El equipamiento médico, incluido uno de los tres escáneres de Gaza, ha terminado por estropearse debido a las fluctuaciones e interrupciones eléctricas. El equipo médico no puede controlar la temperatura de las incubadoras para los recién nacidos. Israel ha revocado la mayor parte de los visados de salida, lo que implica que algunos de los que necesitan cuidados especializados, incluidos los pacientes de cáncer y los que necesitan diálisis renal, están falleciendo.
Según Richard Falk, Relator Especial de Naciones Unidas para los Derechos Humanos:
“Es algo macabro. No conozco nada con lo que poder comparar esta situación. La gente se refiere al Ghetto de Varsovia como la analogía más parecida en tiempos modernos. No conozco ninguna estructura de una ocupación que haya durado tantas décadas y que implique una opresión tan grave”, añadió el Relator.
“La magnitud, la intencionalidad, las violaciones del derecho humanitario internacional, el impacto sobre la salud, la vida y la supervivencia y las condiciones generales justifican la denominación de crimen contra la humanidad. Esa situación responde a un propósito claro y directo de las autoridades civiles y del ejército de Israel. Son responsables de la misma y deberían ser juzgados por ello”.
“El objetivo de este asedio israelí no es otro, obviamente, que el de destruir a Hamas, el grupo islámico radical que salió elegido en las elecciones palestinas de enero de 2007. Pero Hamas ha estado proponiéndole treguas a Israel en repetidas ocasiones y le ha ofrecido negociar una tregua permanente. Durante el último alto el fuego, establecido a través de intermediarios egipcios el pasado mes de julio, Hamas mantuvo la tregua aunque Israel se negó a suavizar el bloqueo. Y fue Israel quien, el 4 de noviembre, inició un ataque armado que violó la tregua y que acabó con la vida de seis palestinos. Fue sólo en ese momento cuando Hamas volvió a lanzar cohetes caseros contra Israel. Los palestinos han lanzado más de 200 cohetes contra Israel desde que empezó la última ronda de violencia, que no han ocasionado ninguna víctima israelí”.
Parece que estas valoraciones –y otras de carácter similar- del profesor judío estadounidense Richard Falk, fueron demasiado fuertes para los israelíes.
Decir esas cosas sobre el Estado judío del apartheid en Palestina es, para las autoridades de ese Estado, un “Discurso de Odio”, sea quien sea el que lo formule, como en el caso del Relator Especial de Naciones Unidas para los Derechos Humanos en los Territorios Palestinos.
En un acto que demuestra lo bajo que el Estado judío ha caído, expulsaron a Falk cuando entraba en tránsito en la ocupada Ramala, enviándole en un avión de vuelta a Estados Unidos.
¿Se han vuelto completamente locos los gobernantes del apartheid de Israel? Parece que sí. ¿En qué planeta creen que viven? Lo que resulta totalmente vergonzoso es la inmunidad de que gozan y de que tengamos que compartir el mismo habitat que ese violento Estado canalla. Los palestinos merecen admiración y respeto por su tenaz resistencia.
Mel Frykber señala que la tregua de Gaza está próxima expirar. Y considera unos cuantos escenarios posibles, todos ellos deprimentes. Los ocupantes han conseguido con éxito separar a los palestinos de Gaza de los de Cisjordania, no sólo reforzando el aislamiento geográfico sino también empleándose a fondo para ensanchar la sima política.
Es notorio que en estos momentos hay un debate en Israel sobre hasta dónde y cuánto se puede torturar a los palestinos. Y encima alardean de ser la “única democracia en el Oriente Medio”. La realidad es que la democracia israelí no es más que un oximorón. El mundo no consideraba en ningún sentido democrático al apartheid sudafricano. El apartheid de Israel no es en absoluto diferente.

lunes, 15 de diciembre de 2008

El Islam entra en las aulas vascas

El Correo Digital

jueves, 11 de diciembre de 2008

Berlín posa en marxa un programa per formar imams i guies espirituals en els valors occidentals

             PAOLA ÁLVAREZ
   BERLÍN
                

• L'objectiu és que serveixin de pont amb les seves comunitats  





Dones musulmanes visiten el Reichstag, el 3 de desembre.
 Foto: GETTY IMAGES / CARSTEN KOALL

"Per sobre del Bundestag només hi ha el cel",explica, amb to de professor de primària, el vicepresident del Parlament alemany, Wolfgang Thierse, davant d'una trentena d'imams i líders espirituals procedents de més de 20 comunitats islàmiques de Berlín. El grup va visitar l'edifici del Reichstag com a part del programa de formació en què participa. La iniciativa, que procedeix de l'Acadèmia Musulmana a Alemanya i el Departament d'Integració i Immigració del Senat berlinès, pretén educar els imams en diversos temes com política alemanya, sistemes educatius o estructures socials per utilitzar el seu potencial comunicador amb les comunitats musulmanes de la ciutat.
La seva visita al Reichstag tanca el primer bloc temàtic dels vuit que tractaran en un any.Sistema polític alemany n'és el títol. Wolfgang Thierse continua la seva "lliçó" davant la mirada atenta del grup, que, a estones, somriu davant de les obvietats. "Alemanya és una democràcia. De Governs n'hi ha a tot arreu, però no tots són democràtics". El desafiament és gran perquè el grup és molt heterogeni. Alguns amb prou feines parlen alemany, mentre que altres fa dècades que estan instal.lats al país.

Unes 200 mesquites
En l'allargada taula en què té lloc l'exposició --on les dones han ocupat una banda i els homes, l'altra-- hi ha llicenciats en Polítiques o Teologia junt amb guies espirituals que no han trepitjat mai una universitat. L'únic punt en comú del grup, en què es barregen xiïtes amb sunnites i alauites, d'origen alemany, turc, indonesi o bosnià, és que tots són referents de les seves respectives comunitats. Davant d'aquestes, les seves paraules valen sovint més que qualsevol llei alemanya o ensenyament de l'escola.
L'islam és la tercera religió a Alemanya. Hi ha unes 200 mesquites operatives i 200 més en construcció, però les polítiques d'integració no avancen ni la meitat de ràpid que l'aixecament dels temples. Per això, la idea d'arribar a les comunitats a través dels seus referents ideològics es presenta com una opció plena de possibilitats. "La seva missió és demostrar que l'islam i la democràcia són perfectament compatibles", manifesta Thierse per tancar el seu discurs.
El grup aplaudeix, però no calla. Els presents assumeixen la seva responsabilitat. Al cap i a la fi, han acceptat participar en el programa, però es neguen a acceptar tota la culpabilitat en els problemes d'integració. "Han hagut de passar més de 30 anys perquè rebem una invitació formal per visitar el Bundestag; entenem que hem de tenir paciència; totes les parts n'han de tenir, perquè és la falta de paciència la que provoca conflictes", diu Abdul.là Hajjir, un dels imams més veterans, que assumeix la paraula en nom del grup.
Després de la seva participació, s'obre una discussió encesa sobre tots els temes imaginables: la discriminació dels musulmans practicants per part de les autoritats alemanyes, la polèmica del vel, la demonització de l'islam per part dels mitjans, la falta de representació en institucions públiques... El diàleg s'endureix per moments. Tots han vingut amb els seus arguments preparats i Thierse es queda sovint sense paraules, amb el gest tens i el desafiament de negar sense ofendre.

Volen més trobades
"S'ha de potenciar la formació d'imams a Alemanya", li diu educadament Mahmud Barguth, un dels guies espirituals més joves. "Estic a favor que s'ampliï l'oferta d'ensenyament de l'islam a les universitats", manifesta Thierse. "¿I a les escoles?",pregunten. "Aquest és un tema més complicat". Tots ho són.
Malgrat tot, la conversa flueix, i quan, després d'una hora, el vicepresident del Bundestag avisa que ha de marxar, els gestos es relaxen i tots tornen a somriure i a aplaudir, però exigeixen, això sí, que trobades com aquesta se celebrin amb més assiduïtat. "Sempre que creguin que s'ha fet un pas cap endavant estaré encantat de rebre'ls perquè m'ho expliquin".
Aquest és el camí, cap endavant, però amb paciència, com deia Hajjir. El grup es dispersa i comencen a abrigar-se per protegir-se de la nevada que cau a l'exterior. Al tornar a les seves comunitats, els toca transmetre el que han après, comentar les discussions i, en el cas dels imams, portar a terme el compromís adquirit de predicar la democràcia.


domingo, 7 de diciembre de 2008

Reunió de membres de la junta de UCIDCAT amb la Sra. Montserrat Coll i Calaf, Directora general d'Afers Religiosos

El dia 4 de desembre a les 10 del matí, es va celebrar una reunió entre membres de la junta directiva de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT), representada per Hassane Bidar, Aziz Kaddouri, Abdeljabar El Asri, i Mohamed El Ghaidouni, d’una banda i la Directora General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya (DGAR) la excel·lentíssima Sra. Montserrat Coll i Calaf d’altre banda. La reunió va tenir lloc a la Seu de la Direcció General d’Afers Religiosos.

A l’inici de la reunió, Hassane Bidar, com a president de la entitat, va fer una presentació dels representants de UCIDCAT que han assistit a la reunió. Comentava que les persones que formen part de UCIDCAT tenen un nivell acadèmic molt destacat en l’entorn on viuen. Senyalava també que UCIDCAT, en aquest moment, està en plena expansió, i que, en un futur, hi acabaran formant part totes les entitats que tenen vinculació a la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya (UCIDE), especialment les ubicades a Catalunya.

Hassane Bidar desprès de fer un anàlisi de la situació de les comunitats islàmiques de Catalunya i també les dificultats i els problemes que tenen els imams a l’hora d'exercir les seves tasques, sobretot, la obertura de canals de comunicació amb la nova societat, ha presentat els diversos projectes i activitats que es desenvoluparan des de UCIDCAT.

Mohamed El Ghaidouni, en la seva intervenció, ha precisat que UCIDCAT té els mateixos principis i comparteix les línees de treball que UCIDE. Afirmava també que un dels problemes de les Comunitats Islàmiques de Catalunya és la marginació de persones preparades per moltes Comunitats. Així doncs, el que s’ha de fer primer és recuperar aquestes persones per a que s’involucrin en UCIDCAT i en les altres entitats. Ha destacat, també, la importància del curs que està realitzant la Universitat d’Educació a Distancia (UNED) per la formació dels imams i que ha tingut una bona resposta des de UCIDCAT ja que s’han inscrit 5 imams d’un total de 20 beques. Això s’ha de destacar com un fet important que s’ha de consolidar en el futur. Ha comentat al final que els tipus de formació que necessiten els imams no es teològica sinó jurídica, social, cultural i lingüística per una bona preparació, una bona comprensió dels diversos aspectes culturals de la societat catalana i, finalment, per una fructífera integració de la nostra comunitat en la nova societat.

La Sra. Montserrat Coll, després de donar la benvinguda als representants de UCIDCAT, va explicar les línees generals del seu departament i va fer unes propostes d’interès general i importants per a totes les comunitats que volen contribuir, d’aquesta forma, a l’enriquiment del diàleg entre la societat d’acollida i les persones nouvingudes.

En tot moment, la Sra. Coll va valorar positivament aquesta iniciativa i va animar als representants de UCIDCAT a seguir treballant en aquesta línea, demostrant tota la seva disponibilitat per col·laborar amb la nostra entitat i donar tot el suport necessari a projectes que tenen com a objectiu principal, a més del foment del coneixement dels aspectes més importants de la cultura catalana i el respecte de les cultures i conviccions presents en Catalunya, arribar a una societat més tolerant, integradora i més cohesionada.

lunes, 1 de diciembre de 2008

JORNADA PORTES OBERTES A VILANOVA I LA GELTRÚ-BARCELONA


El dissabte dia 29 de novembre del 2008 s'ha celebrat la jornada de portes obertes organitzada per l'associació cultural islàmica de Vilanova i la Geltrú en col·laboració amb la comunitat mesquita AL Furkan de Vilanova i la Geltrú. Aquest acte va haver lloc en la seu compartida per les dues entitats, situada en el carrer dels Crispellins numero 2. És un espai cedit per l'ajuntament a l'espera de tenir un local adequat en el mateix municipi. A aquesta jornada han assistit representants de l'ajuntament-almenys 3 regidors-,representants de 2 associacions de veïns, representants del cos de seguretat autonòmica (Mossos d'Esquadra),i diversos veïns tant immigrants com autòctons. Ha estat convidat el coordinador de Ucide a Catalunya i president de la Unión de Comunitats islàmiques de Catalunya, Hassane Bidar, per a intervenir en aquesta jornada, acompanyat per Mohamed Labouardy, vicepresident de la comunitat islàmica de Catalunya. En aquest acte han hagut intervencions del president de la comunitat Amarouch Azbir, del imam de la mesquita, del secretari d'aquesta comunitat Aziz Guamra i del coordinador de Ucide. Han hagut diverses preguntes dels assistents a les quals van contestar els ponents.
 AL final han hagut petites reunions entre tots els assistents per a conèixer-se i intercanviar opinions. 
 Tots els participants van ser contents de com s'ha desenvolupat aquesta jornada i podrieron gaudir del te i les pastes i emportar llibres en espanyol que parlen de l'islam. L'entitat organitzadora duu treballant des de fa més de 10 anys amb la voluntat de donar a conèixer la cultura àrab i musulmana i treballar per a la convivència en el municipi.