Lleida obrirà al públic el vell castell musulmà de La Suda

1. • L'ajuntament destina dos milions d'euros a restaurar el malparat edifici
2. • L'antiga fortalesa s'habilitarà més endavant com a centre d'interpretació
3. MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
   LLEIDA
   Poc queda de l'antiga esplendor del castell àrab de La Suda de Lleida. El que en el seu temps va ser un gran palau senyorial i, més tard, una severa fortalesa militar, és avui un senzill edifici de tres torres, discretament enclavat al costat de la magnífica catedral de la Seu Vella. L'edifici musulmà, començat a construir al segle IX i declarat monument protegit pel Patrimoni Històric Espanyol l'any 1949, veurà acabada la seva rehabilitació la primavera de l'any que ve, després de diverses dècades d'abandonament.
   
   La rehabilitació de La Suda continuarà, més endavant, amb l'obertura al públic d'un centre d'interpretació, en el qual s'explicarà la història del castell i l'important paper que va tenir en la història de la ciutat, primer --fins a l'Edat Mitjana--, com a castell i, després, com a element defensiu, presó i polvorí. Així mateix, l'actuació, que executa l'ajuntament de la ciutat amb un pressupost de dos milions d'euros, també preveu la urbanització de l'entorn, va explicar l'alcalde, Àngel Ros (PSC), en una visita feta aquesta setmana a les obres.
   
   Els treballs que es porten a terme en aquests moments consisteixen a eliminar el forjat que ara divideix l'interior en dues plantes, a reparar els murs i a aïllar correctament les cobertes, va indicar el paer en cap.
   
   
   
   DUES EXPLOSIONS
   
   De la primitiva construcció musulmana a penes en queden uns 400 metres quadrats, que es distingeixen amb dificultat de les edificacions posteriors. Se sap, no obstant, que el primer castell va tenir forma quadrangular, presidit al centre per un gran pati. Amb l'entrada a la ciutat de Lleida dels reis de la Casa d'Aragó, La Suda va patir diverses transformacions, com testifiquen les restes gòtiques que queden al castell, moltes d'elles encarregades per Jaume I.
   
   El seu aspecte actual és fruit de la reforma ordenada per Felip V el 1707, quan tot el turó de la Seu Vella es va convertir en caserna militar. Al castell àrab es va instal.lar el polvorí. Una primera explosió de les municions, ocorreguda durant la guerra de la Independència, va destruir la capella reial --construïda al segle XIV-- i les estances situades a les ales nord i est. La resta de l'edifici va caure durant la guerra civil, quan es va produir una segona i virulenta explosió.