Els colons es fan forts a l'interior de l'Exèrcit israelià

• Ocupen rangs mitjans i baixos però prenen les decisions sobre el terreny

RICARDO MIR DE FRANCIA
JERUSALEM (elperiodico.cat)

Quan el general de brigada Baruch Spiegel va assumir fa quatre anys l'encàrrec del Govern israelià d'actualitzar la base de dades de les colònies jueves a Cisjordània va descobrir que la informació que l'Exèrcit va posar a la seva disposició estava totalment distorsionada. Algunes dades havien estat alterades, altres havien desaparegut. "Va haver de partir gairebé de zero per la falta de cooperació de la unitat d'inspecció dels assentaments que dirigia i que dirigeix un colon", afirma Dror Etkes, supervisor durant cinc anys de l'activitat en els assentaments colons per a l'organització Pau Ara.

Aquest episodi il.lustra el poder creixent que estan adquirint a l'interior de l'Exèrcit israelià els colons i, en general, la dreta religiosa, oposada a qualsevol concessió territorial als palestins i guiada per indestructibles conviccions messiàniques. Aquest sector ja aporta la meitat dels graduats de les escoles d'oficials i controla les comandàncies de diversos dels batallons desplegats regularment a Cisjordània.

Segons els experts, la majoria encara ocupen rangs mitjans i baixos en l'escalafó militar, però són aquests mateixos oficials els que prenen les decisions quotidianes sobre el terreny.

LLEIALTATS

"D'aquests comandants en depèn aixecar o no un control militar, tancar els ulls davant les agressions als palestins i permetre la creació d'un nou assentament", afirma el sociòleg Yigal Levy, de la Universitat Oberta. I el problema, afegeix Levy, és que aquests oficials tendeixen a ser més lleials als rabins i a la ideologia del Gran Israel que a la de l'Estat. "Fins i tot a un soldat format en una escola talmúdica d'Israel --diu l'especialista-- allò que el motiva éspreservar la nostra terra", encara que impliqui arrabassar-la als palestins".

Aquest conflicte de lleialtats es va fer evident a mitjans de l'any passat durant l'evacuació del mercat d'Hebron, on vivien il.legalment diverses famílies de colons. Dotze dels 40 soldats encarregats de l'operació es van negar a complir les ordres, atenent les recomanacions dels rabins.

Si hem de ser sincers, és difícil distingir entre les ambicions dels colons i de l'Estat. Des de l'inici de l'ocupació el 1967, Israel ha recolzat activament la colonització i ha revestit de legalitat l'espoliació de terres. Als 70, a més, va decidir crear unitats militars formades per i per a les colònies. "Se'ls van donar milers d'armes i, com a resultat, avui tenim milícies gairebé independents per tot Cisjordània", explica Dror Etkes.

Últimament, no obstant, la violència brutal i quotidiana dels colons --450.000 repartits entre Cisjordània i Jerusalem Est-- ha començat a ruboritzar la classe política. Els colons ja no ataquen només els palestins, sinó que titllen de nazis aquells soldats que rarament intenten aturar els seus abusos.

PERMISSIVITAT DE L'ESTAT

Però l'Estat no fa pràcticament res per marcar-los un límit. De fet, Israel ni tan sols ha complert la promesa que va fer als Estats Units el 2003 de desmantellar els assentaments construïts després del 2001, les denominades colònies salvatges, que són il.legals fins i tot amb la llei israeliana. Segons el Govern n'hi ha 25, segons l'organització Pau Ara, són més de 50, però únicament tres han estat evacuades.

La conquista progressiva i imparable de poder del sionisme religiós tant a l'Exèrcit com al Shin Bet (servei de seguretat interna) té greus implicacions polítiques per al futur. Si algun dia Israel es pren seriosament les negociacions de pau amb els palestins i decideix desmantellar els assentaments, serà difícil que els pugui evacuar amb la facilitat demostrada a Gaza fa tres anys. "És evident que com més temps passi, més difícil serà que l'Exèrcit pugui prendre decisions que posin en perill els interessos dels colons", sentencia Yigal Levy.