5º CONGRESO DE LA UNION DE COMUNIDADES ISLAMICAS EN CATALUÑA

Los pasados días  7,8 y 9 de Noviembre se ha celebrado en Granollers el 5º Congreso de la Unión de Comunidades Islámicas bajo el lema "El papel de la familia en la sociedad". Durante el encuentro ponentes venidos desde Marruecos , Irlanda, Bélgica... han debatido sobre la familia y el papel en nuestra sociedad.Al Congreso acudieron representantes de alrededor de cuarenta comunidades de Cataluña y los coordinadores de UCIDE. La inauguración corrió a cargo de Saoka Kingolo ( Responsable del área de  inmigración de la Generalitat) y Riay Tatary ( Presidente de la UCIDE).  Destacamos la intervención de Dña: Bassima Hakkaoui y Dña: Nezha El Ouafi parlamentarias marroquies. El domingo dia 9 el alcalde Josep Mayoral dirigió unas palabras a pleno del Congreso y el director de la Fundación Pluralismo y Convivencia  Jose Manuel Lopez dirigió a los asistentes una ponencia sobre la importancia de construir un sociedad de futuro que incluya a la familia como "valor fuerte"

Els colons es fan forts a l'interior de l'Exèrcit israelià

• Ocupen rangs mitjans i baixos però prenen les decisions sobre el terreny

RICARDO MIR DE FRANCIA
JERUSALEM (elperiodico.cat)

Quan el general de brigada Baruch Spiegel va assumir fa quatre anys l'encàrrec del Govern israelià d'actualitzar la base de dades de les colònies jueves a Cisjordània va descobrir que la informació que l'Exèrcit va posar a la seva disposició estava totalment distorsionada. Algunes dades havien estat alterades, altres havien desaparegut. "Va haver de partir gairebé de zero per la falta de cooperació de la unitat d'inspecció dels assentaments que dirigia i que dirigeix un colon", afirma Dror Etkes, supervisor durant cinc anys de l'activitat en els assentaments colons per a l'organització Pau Ara.

Aquest episodi il.lustra el poder creixent que estan adquirint a l'interior de l'Exèrcit israelià els colons i, en general, la dreta religiosa, oposada a qualsevol concessió territorial als palestins i guiada per indestructibles conviccions messiàniques. Aquest sector ja aporta la meitat dels graduats de les escoles d'oficials i controla les comandàncies de diversos dels batallons desplegats regularment a Cisjordània.

Segons els experts, la majoria encara ocupen rangs mitjans i baixos en l'escalafó militar, però són aquests mateixos oficials els que prenen les decisions quotidianes sobre el terreny.

LLEIALTATS

"D'aquests comandants en depèn aixecar o no un control militar, tancar els ulls davant les agressions als palestins i permetre la creació d'un nou assentament", afirma el sociòleg Yigal Levy, de la Universitat Oberta. I el problema, afegeix Levy, és que aquests oficials tendeixen a ser més lleials als rabins i a la ideologia del Gran Israel que a la de l'Estat. "Fins i tot a un soldat format en una escola talmúdica d'Israel --diu l'especialista-- allò que el motiva éspreservar la nostra terra", encara que impliqui arrabassar-la als palestins".

Aquest conflicte de lleialtats es va fer evident a mitjans de l'any passat durant l'evacuació del mercat d'Hebron, on vivien il.legalment diverses famílies de colons. Dotze dels 40 soldats encarregats de l'operació es van negar a complir les ordres, atenent les recomanacions dels rabins.

Si hem de ser sincers, és difícil distingir entre les ambicions dels colons i de l'Estat. Des de l'inici de l'ocupació el 1967, Israel ha recolzat activament la colonització i ha revestit de legalitat l'espoliació de terres. Als 70, a més, va decidir crear unitats militars formades per i per a les colònies. "Se'ls van donar milers d'armes i, com a resultat, avui tenim milícies gairebé independents per tot Cisjordània", explica Dror Etkes.

Últimament, no obstant, la violència brutal i quotidiana dels colons --450.000 repartits entre Cisjordània i Jerusalem Est-- ha començat a ruboritzar la classe política. Els colons ja no ataquen només els palestins, sinó que titllen de nazis aquells soldats que rarament intenten aturar els seus abusos.

PERMISSIVITAT DE L'ESTAT

Però l'Estat no fa pràcticament res per marcar-los un límit. De fet, Israel ni tan sols ha complert la promesa que va fer als Estats Units el 2003 de desmantellar els assentaments construïts després del 2001, les denominades colònies salvatges, que són il.legals fins i tot amb la llei israeliana. Segons el Govern n'hi ha 25, segons l'organització Pau Ara, són més de 50, però únicament tres han estat evacuades.

La conquista progressiva i imparable de poder del sionisme religiós tant a l'Exèrcit com al Shin Bet (servei de seguretat interna) té greus implicacions polítiques per al futur. Si algun dia Israel es pren seriosament les negociacions de pau amb els palestins i decideix desmantellar els assentaments, serà difícil que els pugui evacuar amb la facilitat demostrada a Gaza fa tres anys. "És evident que com més temps passi, més difícil serà que l'Exèrcit pugui prendre decisions que posin en perill els interessos dels colons", sentencia Yigal Levy.

Les entitats islàmiques reivindiquen l’ensenyament de la seva religió en un congrés a Granollers

Un dels debats del congrés celebrat a Granollers (G. Escrigas)

El cinquè congrés de la Unió de Comunitats Islàmiques a Catalunya, que s’ha fet aquest cap de setmana a l’Hotel Granollers, ha posat l’èmfasi en la necessitat que es compleixi l’acord de l’any 1992 entre el govern espanyol i la Comissió Islàmica que garanteix el dret a l’ensenyament de la religió islàmica en peu d’igualtat a altres religions com la catòlica. Ho va recordar aquest diumenge el president de la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya, Riay Tatary, que va participar en les sessions del congrés.

La trobada, que va reunir uns 200 delegats d’unes 60 entitats de tot Catalunya, es va fer sota el lema “El paper de la família en la societat” i va abordar, entre altres qüestions, el dret de les famílies que els seus fills rebin formació de cultura i religió islàmica. Els musulmans reunits a Granollers no només van parlar, però, de drets, sinó també de deures.

La necessitat de trobar llocs adequats per al culte va ser present també en el congrés. “Això depèn més dels municipis, però sembla que haurem d’esperar que els immigrants tinguin dret a vot perquè els alcaldes ens tinguin més en compte”, va dir Tatary. “La mesquita és, sobretot, un lloc d’oració i pau que ajuda la gent a obrir-se als altres”. El secretari d’Achura va dir sobre això que els musulmans de la ciutat encara no han trobat un lloc adequat. “Busquem una nau propera al nucli urbà, però la situació de crisi actual no ajuda”. La Unió de Comunitats Islàmiques a Catalunya representa un centenar d’entitats, mitja dotzena a la comarca.

Lleida obrirà al públic el vell castell musulmà de La Suda

1. • L'ajuntament destina dos milions d'euros a restaurar el malparat edifici
2. • L'antiga fortalesa s'habilitarà més endavant com a centre d'interpretació
3. MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
   LLEIDA
   Poc queda de l'antiga esplendor del castell àrab de La Suda de Lleida. El que en el seu temps va ser un gran palau senyorial i, més tard, una severa fortalesa militar, és avui un senzill edifici de tres torres, discretament enclavat al costat de la magnífica catedral de la Seu Vella. L'edifici musulmà, començat a construir al segle IX i declarat monument protegit pel Patrimoni Històric Espanyol l'any 1949, veurà acabada la seva rehabilitació la primavera de l'any que ve, després de diverses dècades d'abandonament.
   
   La rehabilitació de La Suda continuarà, més endavant, amb l'obertura al públic d'un centre d'interpretació, en el qual s'explicarà la història del castell i l'important paper que va tenir en la història de la ciutat, primer --fins a l'Edat Mitjana--, com a castell i, després, com a element defensiu, presó i polvorí. Així mateix, l'actuació, que executa l'ajuntament de la ciutat amb un pressupost de dos milions d'euros, també preveu la urbanització de l'entorn, va explicar l'alcalde, Àngel Ros (PSC), en una visita feta aquesta setmana a les obres.
   
   Els treballs que es porten a terme en aquests moments consisteixen a eliminar el forjat que ara divideix l'interior en dues plantes, a reparar els murs i a aïllar correctament les cobertes, va indicar el paer en cap.
   
   
   
   DUES EXPLOSIONS
   
   De la primitiva construcció musulmana a penes en queden uns 400 metres quadrats, que es distingeixen amb dificultat de les edificacions posteriors. Se sap, no obstant, que el primer castell va tenir forma quadrangular, presidit al centre per un gran pati. Amb l'entrada a la ciutat de Lleida dels reis de la Casa d'Aragó, La Suda va patir diverses transformacions, com testifiquen les restes gòtiques que queden al castell, moltes d'elles encarregades per Jaume I.
   
   El seu aspecte actual és fruit de la reforma ordenada per Felip V el 1707, quan tot el turó de la Seu Vella es va convertir en caserna militar. Al castell àrab es va instal.lar el polvorí. Una primera explosió de les municions, ocorreguda durant la guerra de la Independència, va destruir la capella reial --construïda al segle XIV-- i les estances situades a les ales nord i est. La resta de l'edifici va caure durant la guerra civil, quan es va produir una segona i virulenta explosió.
   
   
   

10.000 espanyols han abraçat la fe islàmica en els últims 5 anys

• Les comunitats musulmanes detecten més acostament de la societat
• Més d'un milió de fidels del país estan cridats des d'ahir a celebrar el Ramadà

ANTONIO M. YAGÜEMADRID elperiodico.cat

La religió musulmana es va fent un lloc en les consciències espanyoles. Diverses associacions islàmiques van destacar ahir, amb motiu de l'inici del mes del dejuni o Ramadà, que el seu credo ha experimentat un augment fins a arribar a 1.200.000 fidels, 11 mesquites i 480 centres de culte. Encara que no disposen d'un cens precís, els dirigents xifren en uns 25.000 els espanyols que practiquen aquesta fe i en almenys 10.000 (d'aquests, 3.500 a Andalusia i 3.000 a Catalunya) els que s'hi han convertit en els últims cinc anys.

Segons la Comunitat Islàmica de Sevilla, entre els conversos hi ha practicants i no practicants de la fe catòlica. Alguns han canviat de nom, però no han anat al registre civil per fer-ho oficial ni han apostatat a causa de les dificultats per renunciar a la fe catòlica."Cada vegada hi ha més coneixement de la nostra cultura, religió i culte, sobretot a través del contacte i de l'obertura de la comunitat musulmana a la resta de la societat", va comentar Riay Tatary, president de la Unió de Comunitats Islàmiques d'Espanya. Tatary va subratllar que des de fa "20 anys o més" el Ramadà ha deixat de veure's com una celebració rara. "La societat espanyola --va explicar-- s'hi està acostant, fa un reconeixement correcte i els empresaris estan ajudant" que els musulmans puguin portar a terme aquesta pràctica religiosa.Durant el Ramadà --un dels cinc pilars de la religió musulmana--, els creients s'abstindran de beure, menjar, fumar i mantenir relacions sexuals des de l'alba fins a l'ocàs. Els musulmans adverteixen que aquesta és una pràctica comuna en la majoria de les religions, prescrita per formar els fidels en l'autodisciplina i l'obediència escrupolosa als mandats de Déu.

REIVINDICACIÓ DE L'IRPF

Tatary va assenyalar que actualment "no només hi ha curiositat, sinó ganes de conèixer i fins i tot practicar el Ramadà" per part de persones que no són musulmanes. Més d'un centenar de ciutadans espanyols d'altres confessions o agnòstics, segons Tatary, van als centres islàmics i mantenen un dia o dos de dejuni.

Les comunitats islàmiques segueixen reivindicant al Govern una ajuda econòmica, mitjançant la casella del 0,7% de l'IRPF, atorgada a altres religions. No obstant, consideren que les relacions passen un bon moment i que s'estan produint avanços tant en el pagament de professors com en l'edició de textos de religió musulmana.