viernes, 29 de mayo de 2009

Les fotos vetades per Obama d'abusos a detinguts inclouen violacions

  1. • Les imatges revelen agressions sexuals en presons de l'Iraq i l'Afganistan
  2. EFE 
    LONDRES

    Les fotografies d'abusos de detinguts en el marc de l'anomenada lluita antiterrorista que el president dels EUA, Barack Obama, no vol veure publicades inclouen violacions i agressions sexuals, segons ha declarat al diari The Daily Telegraph el general Antonio Taguba, que va portar a terme una investigació dels fets a la presó iraquiana d'Abu Ghraib.

    L'informe que va publicar Taguba el 2004 recollia acusacions d'aquest tipus d'abusos, però no es va arribar a revelar l'existència de fotografies que documentessin els fets. El Govern d'Obama va anunciar a l'abril que es publicarien les fotografies i que no es recorreria una sentència a favor de la seva publicació guanyada per l'American Civil Liberties Union.

    No obstant, després de fortes pressions de caps militars, Obama va canviar d'opinió argumentant que la seva publicació posaria en perill la seguretat de les tropes nord-americanes. Les fotos estan relacionades amb 400 casos de suposats abusos que van tenir lloc entre el 2001 i el 2005 a Abu Ghraib i sis presons més.

    Dos mil fotos de l'Iraq i l'Afganistan

    No obstant, el contingut d'aquestes imatges poden explicar, segons el rotatiu, els intents d'Obama d'impedir la publicació de prop de 2.000 fotografies de presons de l'Iraq i l'Afganistan tot i que va prometre divulgar-les.

    El general Taguba, que es va jubilar el gener del 2007, ha expressat el seu suport a la decisió d'Obama, i ha assenyalat que les imatges mostraven escenes de "tortures, abusos, violacions i tot tipus d'actes indecents".

    Almenys una de les fotografies mostra un soldat nord-americà violant suposadament una presonera, mentre en una altra apareix un home violant un detingut del mateix sexe. El general ha manifestat: "No estic segur de quin objecte, tret del purament legal, tindria publicar aquestes fotos, i la conseqüència seria posar en perill les nostres tropes, únics protectors de la nostra política exterior, quan més les necessitem, o les britàniques". Taguba ha afegit que "la mera descripció d'aquestes fotos és prou horrible, poden creure'm".

    Segons Obama, els protagonistes d'aquests actes han estat identificats i s'han adoptat mesures contra ells.

miércoles, 27 de mayo de 2009

Jornada de Portes obertes de la C.I. El Firdaous de la Jonquera, 23-05-2009



La Comunitat Islàmica El Firdaous de la Jonquera, en col•laboració amb la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT), ha organitzat una conferència sota el títol “el paper de la comunitat musulmana en el desenvolupament de la regió en temps de crisi” la conferència es va organitzar dins del marc de la jornada de portes obertes que va tenir lloc el 23 de maig a les 17 hores a la sala de conferències de l'Ajuntament de La Jonquera. La conferència va anar a càrrec del senyor Abouzaid El Mokrie El Idrissi, diputat al parlament Marroquí i professor de la Universitat Hassan II de Casablanca.
A aquesta jornada han assistit, a més de l'entitat organitzadora, representants de les comunitats següents:
De la província de Girona : Comunitat islàmica d'Empuriabrava, Comunitat islàmica de Sant Pere de Pescador, Comunitat islàmica Annour de Figueres y Comunitat islàmica de Figueres. De la província de Barcelona: Unió de comunitats islàmiques de Catalunya (UCIDCAT), Comunitat musulmana de Terrassa, Comunitat islàmica Al Huda de L’Hospitalet de Llobrigat, Comunitat islàmica de Catalunya , Comunitat islàmica de Martorell, Comunitat mesquita alfurkan de Badalona, Comunitat islàmica de Parets del Vallés. De la província de Tarragona: Comunitat islàmica ar•risala de Tarragona. I de fora de Catalunya: Comunitat islàmica assalam de Perpinyà (França) .


sábado, 23 de mayo de 2009

¿Què és això que en diuen xaria?

*DOLORS Bramon
• Aquesta normativa no és un codi unificat i coherent, i no es pot considerar la llei canònica de l’islam

Les notícies sobre l’avanç talibà a la vall de Swat, al Pakistan, i les recents implantacions de la xaria com a llei de l’islam en diversos països islàmics estan generant molta confusió. Val la pena aclarir de què va això de la xaria, sobretot pel que suposa de discriminació per a les musulmanes. El llibre sagrat de l’islam, a més de contenir el dogma, comprèn un conjunt de normes per regular la conducta dels fidels. En conseqüència, els primers musulmans van considerar que constituïa la seva primera i principal font de dret. En ell es millorà sensiblement la condició de les dones, condemnant alguns usos anteriors, com el costum de soterrar vives les nounades (Alcorà 81,9) , i establint que les musulmanes passessin a ser subjecte d’herència i no objecte, com succeïa abans (Alcorà 4,19), o el dret inalienable a rebre i posseir el dot i a la separació de béns en el matrimoni (Alcorà 4,4). Altres usos preislàmics s’adaptaren a les noves directrius, bo i dictaminant millores, com és el cas de la poligàmia, que a l’Alcorà es regula reduint a quatre el nombre màxim d’esposes permeses als homes i exigint una equitat de tracte (Alcorà 4,3) o el dret al repudi, la validesa i el pronunciament del qual es van haver de cenyir en endavant a uns condicionaments molt restrictius.

Les normes establertes a l’Alcorà es refereixen a diverses situacions que afecten la vida privada de cada creient i la del conjunt de la comunitat, com l’alimentació, el matrimoni, la mort, els impostos, el comerç, el luxe, etcètera. Però cal assenyalar que algunes pràctiques que han perdurat fins avui ni tan sols són mencionades a l’Alcorà. És el cas, per exemple, de la circumcisió masculina o de la modalitat aplicada a les nenes sota diversos, i condemnables, graus de mutilació. 
Encara que es diu que un 35% del contingut del llibre fa referència a normatives, aviat no va ser suficient per poder regular totes les qüestions que es plantejaven en una comunitat cada dia més gran. Per aquest motiu, les pautes proporcionades en el missatge alcorànic es varen haver de complementar amb altres models de comportament. El principal va ser, naturalment, el model de la vida del profeta i dels seus seguidors més immediats, és a dir, el de la pràctica seguida per la primera comunitat de fidels.
Aquest conjunt de normes que complementen l’Alcorà constitueix la sunna o tradició, integrada per diverses narracions que recullen presumptes fets o dits del profeta segons pretesos testimonis coetanis. Cada una rep el nom de hadís i va encapçalada per la llista nominal dels transmissors, que donen garantia --si més no teòrica-- d’autenticitat. Recollit per escrit el segle IX, aquest conjunt de narracions, d’historicitat força dubtosa donats els anys transcorreguts, constituí ben aviat la segona font de dret.
Ben aviat també, la tradició no bastà per als nous casos que es presentaven i els experts hagueren d’establir una tercera font de jurisprudència. Ara bé, quan els mancaven directrius a l’Alcorà i la sunna, hagueren d’elaborar una nova normativa sense poder seguir cap model. Les vies adoptades aleshores consistiren a deduir una nova legislació mitjançant el sistema anomenat d’analogia, aplicable en aquells casos que presentessin similitud amb normes anteriors, o recórrer a la seva opinió personal. És evident que el tarannà de cada jurista influiria en els seus dictàmens. En tots els casos, era i és necessari el consentiment dels fidels, i d’aquesta manera la veu de la comunitat es converteix també en font del dret.

Aquest esforç de creació jurídica es va cloure els segles IX-X, i els experts posteriors han hagut de limitar-se a seguir el camí traçat pels seus antecessors. 
Si bé aquesta nova normativa 
fou sistematitzada, no es pot considerar un codi unificat i coherent, sobretot perquè l’islam no té una institució única de referència i la consuetud de cada territori és molt diferent. Malgrat això, alguns opten per sumar les esmentades fonts del dret i considerar el seu resultat com a llei canònica sota el nom de xaria, sense adonar-se del disbarat que això suposa. M’explico: a tots ens han ensenyat de petits que no es poden sumar peres i pomes, i és evident que aquesta suma és incorrecta. Ho és perquè cal distingir molt explícitament la naturalesa i la procedència dels sumands perquè per a tots els musulmans, i segons la teologia islàmica, l’Alcorà és obra de Déu, però, per contra, és obvi que la tradició, l’esforç jurídic i el consens són producte de l’activitat humana, i més concretament dels homes de l’islam. 

A MÉS A MÉS, cal dir que no sempre els textos àrabs de l’Alcorà, de la sunna i dels escrits jurídics poden ser entesos d’una manera clara i automàtica, i que cap d’aquestes obres constitueix un codi coherent i complet. En conseqüència, la seva interpretació varia sensiblement. I, sovint, les normatives són contradictòries. 
Aquesta consideració errònia de la xaria com a llei de l’islam és la que defensen els grups islamistes, i les qüestions més discriminatòries són les referides a l’estatus de les dones, perquè sovint han prevalgut les normes dels homes en detriment de les pautes de l’Alcorà. Agradi o no agradi, cal subratllar el pas de gegant que va suposar el seu contingut en pro de les dones, però, malauradament, el patriarcalisme segueix triomfant. 

*Professora d’estudis islàmics


miércoles, 13 de mayo de 2009

Israel elabora un pla secret contra la divisió de Jerusalem

• Una oenagé local diu que el Govern pretén més demolicions en zones palestines

RICARDO MIR DE FRANCIA
JERUSALEM (elperiodico.cat)

El Govern israelià ha preparat un pla urbanístic que té com a objectiu alterar la demografia de Jerusalem i fer completament inviable una futura divisió de la ciutat que es disputen israelians i palestins, segons revela el diari israelià Haaretz recolzant-se en la informació obtinguda per l'oenagé Anar Amin (Una ciutat per a dos pobles). El projecte consistiria a envoltar la Ciutat Vella amb nou parcs arqueològics, senders i llocs d'interès turístic que es construirien en zones on resideix majoritàriament població palestina.
En zones com Silwan el pla ja està en marxa. En aquest barri, enganxat a les muralles, la municipalitat ha ordenat l'enderrocament de 88 vivendes on resideixen unes 1.500 persones per deixar espai a l'expansió d'un parc arqueològic gestionat per una organització de colons d'extrema dreta. No són les úniques ordres de demolició pendents. L'ONU advertia fa uns quants dies que 60.000 palestins de Jerusalem Est podrien quedar-se sense casa si la municipalitat compleix amb els expedients d'enderrocament.
Segons el diari Haaretz, el pla respon a una iniciativa del Govern del primer ministre Benjamin Netanyahu i de diverses organitzacions de colons, i l'aplicació ha estat assignada a l'Autoritat per al Desenvolupament de Jerusalem.

CONSOLIDAR LA CAPITALITAT
En un informe presentat el setembre de l'any passat al llavors primer ministre, Ehud Olmert, aquest organisme públic, encarregat de fomentar el desenvolupament a la ciutat, afirmava que l'objectiu del pla és "crear una seqüència de parcs que envoltin la Ciutat Vella per consolidar Jerusalem com la capital d'Israel".
És difícil dubtar de la versemblança de la informació presentada per Haaretz. Tant Netanyahu com l'alcalde de Jerusalem, Nir Barkat, s'oposen rotundament a compartir la capitalitat de Jerusalem amb l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) i tots dos han declarat públicament la seva intenció de fomentar la colonització jueva de l'est de la ciutat.
El primer ministre, que efectuarà aquesta setmana el seu primer viatge oficial a Egipte, tampoc considera negociable la devolució del Golan sirià. "Quedant-nos al Golan ens assegurarem un avantatge estratègic en cas de conflicte militar amb Síria", va dir divendres Netanyahu.


Salvemos la única mezquita histórica de Galicia

Bismilahir Rahmanir Rahim, Alhamdulilahi Rabbil Alamín, wa assalatu wa assalam ala Rasulillah (s.a.w.) En el nombre de Allah, Él Misericordioso, Él Compasivo, todas las alabanzas son para Allah El Señor de los Mundos, y que la paz y las bendiciones de Allah sean sobre Su Profeta Muhammad (s.a.w.)

La imagen que ven en la foto corresponde a la única mezquita histórica que se conserva en Galicia.

Es una pequeña construcción a la que se accede por un arco de herradura que se abre a un pequeño patio. A la derecha encontramos una pequeña sala de abluciones, con un zócalo elevado de azulejos verdes, que recorre las tres paredes del minúsculo recinto y que disponía de grifos. A la izquierda de la entrada se encuentra la sala de oraciones propiamente dicha. Ambos habitáculos son idénticos en sus medidas, cuentan con sendas cúpulas apoyadas sobre trompas y se accede a ellos por puertas de arco de herradura. En cada cuarto encontramos también dos pequeñas ventanas de herradura, frente a frente.

Desgraciadamente no se puede acceder a ella, a pesar de que se encuentra en los jardines de acceso público del balneario. La explicación de la dirección del Balneario es que las llaves “se han perdido”, curiosamente tras denunciar un cliente que se había estado usando como almacén de sillas de plástico...

El hermano español que ha iniciado una lucha para evitar que este monumento histórico desaparezca en el olvido (Suleyman Matos) se ha puesto en contacto con Patrimonio Cultural Gallego sin haber recibido respuesta. Por eso realiza una llamada pública para escribir un texto a Patrimonio Cultural Gallego.


Aquí podéis escribir en ASUNTO: Mezquita de Guitiriz. En MENSAXE podéis incluir el siguiente texto (u otro que encontréis más adecuado):

Solicito información sobre el grado de catalogación de la mezquita de Guitiriz, situada en los jardines del Balneario de esta localidad, así como su nivel de protección. Si este edifico singular, construido durante la Guerra Civil, careciera de protección legal pública y/o se hallase sin catalogar por la Secretaría Xeral de Patrimonio de Galicia, solicito a este organismo que incoe el correspondiente proceso de catalogación y protección como parte del patrimonio cultural de Galicia.
Gracias por vuestra colaboración.

domingo, 10 de mayo de 2009

Indeciso Consejo de Seguridad ante reporte sobre Gaza

Escrito por Tomas Anael Granados Jimenez (www.prensa-latina.cu)  
viernes, 08 de mayo de 2009

El Consejo de Seguridad continuaba hoy sin saber cómo proceder en torno a un informe sobre los daños ocasionados por las tropas israelíes a las instalaciones de la ONU durante su pasada agresión al territorio palestino de Gaza. La indecisión de los 15 miembros de ese alto organismo de la ONU parece ser el resultado más visible de dos días de consultas privadas en torno al sumario de un informe de 184 páginas elaborado por un equipo que tuvo a cargo esa investigación.

"Hasta el momento no hemos llegado a ningún acuerdo sobre cómo tratar ese documento", dijo el jueves a la prensa el embajador de Rusia, Vitaly Churkin, quien preside durante el mes de mayo las labores del Consejo de Seguridad.

Ese informe está basado en las conclusiones de una Junta de Investigadores nombrada por el secretario general, Ban Ki-moon, para conocer de por lo menos nueve casos de ataques israelíes contra escuelas y otras instalaciones de la ONU en Gaza.

Ban entregó el martes un sumario de esas investigaciones al Consejo de Seguridad, al cual correspondería pronunciarse sobre ese documento.

Pero lo único que se ha decidido es continuar las consultas para determinar si el Consejo de Seguridad debería ocuparse de este asunto y, en ese caso, cómo lo haría, dijo el diplomático ruso.

Churkin declinó dar detalles sobre las posiciones que los miembros del Consejo expresaron a puerta cerrada.

Pero señaló que algunos quieren que se discuta el documento y otros piensan que no es necesario hacerlo, ya que el Secretario General se está haciendo cargo de la cuestión.

El informe responsabiliza al gobierno de Tel Aviv de los ataques contra siete escuelas, hospitales y otras instalaciones de la Agencia de la ONU para la Asistencia de los Refugiados Palestinos (UNRWA, por sus siglas en inglés).

Por lo menos, 40 civiles palestinos habrían muerto en los bombardeos y ametrallamientos contra esos centros de la UNRWA, además de las perdidas materiales que la comisión investigadora estimó en más de 10 millones de dólares.

La ofensiva israelí contra la Franja de Gaza se prolongó del 27 de diciembre de 2008 hasta el 19 de enero de 2009, con un saldo de víctimas entre la población palestina estimado en más de mil 400 muertos y cinco mil heridos.

Entre sus recomendaciones, la Comisión Investigadora sugiere a la ONU que solicite compensación a Israel por los daños sufridos.

El presidente de Israel, Simon Peres, ha rechazado ese informe de la ONU por considerarlo "vergonzoso e indignante", y asegura que "no pediremos perdón" por la brutal ofensiva que las tropas israelíes mantuvieron durante 24 días contra la Franja de Gaza.

jueves, 7 de mayo de 2009

Llamada a los ciudadanos europeos solidarios con Palestina

Hace décadas que los palestinos ven sus derechos más legítimos negados y su dignidad pisoteada. Los palestinos no han obtenido nada de los acuerdos de « paz » de Oslo y de las diferentes negociaciones. Israel gana tiempo, ejecuta a palestinos, destruye las infraestructuras civiles, persigue la colonización y va cada vez más allá en su política del hecho cumplido gracias a su inigualable impunidad.

Por otro lado, Israel viola desde su creación las resoluciones de Las Naciones Unidas y se mofa de las condenas de la comunidad internacional. Con el desprecio de los convenios de Ginebra, Israel esta imposibilitando la solución de los dos Estados. La construcción del muro que encierra a la población de Cisjordania y somete la población de Gaza a un asedio y embargo causa una situación de hambre, penuria de medicamentos y de cuidados médicos, de paro masivo y un cotidiano miserable y sin esperanza. El todo acompañado de horribles operaciones de masacre a civiles y destrucciones masivas de infraestructuras civiles.

¿Todavía se puede esperar algo de la « comunidad internacional » y de Europa?

En este contexto, los palestinos continúan defendiendo sus derechos legítimos en el terreno. Sin el reconocimiento de su derecho a un Estado viable dentro de las fronteras de 1967, no habrá un futuro de paz y seguridad en la región.

Hasta ahora, los gobiernos europeos equiparan a víctimas y verdugo, y favorecen con su falta de acción las exacciones de Israel. Por otro lado, los electos europeos se han limitado a una postura de espectador. El silencio y el atentismo son considerados por muchos de nuestros ciudadanos como un desprecio a la vida de los Palestinos que algunos quisieran ver desaparecidos para siempre.

Europa debe asumir la inmensa responsabilidad histórica que le incumba en esta interminable colonización. Ahora, Europa debe hacerlo todo para que el pueblo palestino pueda vivir en la seguridad y la dignidad y poner fin a los campos de refugiados « temporalmente definitivos »

Pedimos que se opongan claramente y firmemente al proceso del aumento del estatus de Israel (este término significa el refuerzo de la cooperación política y económica entre la UE e Israel) mientras Israel no respete los derechos humanos y el derecho internacional.

Pedimos que una position clara sea detallada en el programa de los partidos políticos en las elecciones europeas, indicando que política será puesta en marcha para presionar a la política de colonización de Israel.

Hacemos un llamamiento a todas las fuerzas europeas para que organicen demostraciones de solidaridad que exigen el respeto por Israel del derecho internacional, sobre todo el derecho al retorno y/o a la compensación para los refugiados (conforme a la resolución 194 de las Naciones unidas); el desmantelamiento de las colonias de población judía (conforme al IV convenio de Ginebra); la demolición del « muro de la vergüenza » (conforme a la decisión del 4 de Julio 2004 de la Corte Internacional de Justicia).

 
POR ULTIMO, APOYAMOS A LAS LISTAS Y CANDIDATOS QUE SE COMPROMETEN A HACER TODO LO POSIBLE PARA QUE LOS PALESTINOS RECOBREN SU DERECHO A LA CREACION DE UN ESTADO VIABLE Y SOBERANO.

 

 

lunes, 4 de mayo de 2009