sábado, 23 de agosto de 2008

Activistas pro-palestinos llegan en botes a Gaza



AP - sábado, 23 de agosto, 17.11
GAZA - Dos botes tripulados por activistas internacionales que realizan una misión de solidaridad con los palestinos arribaron a la Franja de Gaza el sábado, tras una travesía de dos días.
El éxito de la misión estuvo en duda desde que zarpó de Chipre el viernes. Israel había insinuado que tal vez les impediría llegar a Gaza. Además, los activistas padecieron mal tiempo y aguas agitadas, y acusaron al estado judío de sabotear sus comunicaciones.
Horas antes, Israel dijo que permitiría que los botes atracaran en Gaza tras determinar que llevaban provisiones humanitarias. Cientos de palestinos se congregaron para recibirlos.
La misión pretende desafiar el bloqueo israelí del territorio palestino, impuesto desde junio de 2007, cuando la milicia Hamas tomó el poder.

lunes, 18 de agosto de 2008

Espanya commemora els 400 anys de l'expulsió dels moriscos



Quadro anònim propietat de Bancaixa que representa la sortida dels moriscos catalans en vaixells des de València. Foto: ARXIU
ROSARIO FONTOVA BARCELONA(el periodico.cat)
• Prop de 300.000 descendents de musulmans van haver d'abandonar el país
• Exposicions, 15 congressos i una ruta per València recorden l'efemèride


L'expressió moros a la costa va perdurar fins ben entrat el segle XIX i provocava el pànic a tota la ribera del Mediterrani. Al.ludia a les incursions dels pirates barbarescos que atacaven les poblacions costeres, des de Cadaqués fins a Cadis i que, en alguns casos, comptaven amb el suport de moriscos locals, fet que exacerbava l'odi entre comunitats.A Espanya és coneguda la cruel expulsió dels jueus durant el regnat d'Isabel i Ferran de Castella i Aragó, però menys recordat és el drama de gairebé 300.000 moriscos --descendents de musulmans d'Al-Andalus-- que van ser expulsats el 1609 i es van refugiar a Algèria, Tunísia i el Marroc, majoritàriament. Però l'exili va començar ja el 1608, quan alguns moriscos van preferir vendre's els béns i abandonar la terra dels seus pares.
CASA ÀRAB
L'efemèride serà objecte de fins a 15 congressos d'especialistes, exposicions, noves edicions i una ruta morisca per la serra d'Alaguar, a València. La Casa Àrab, que dirigeix l'arabista Gema Martín Muñoz, també ha projectat una sèrie d'audiovisuals. Josep Maria Perceval, assessor de l'entitat en el projecte i especialista en racisme i xenofòbia, assenyala que van ser expulsades unes 300.000 persones, "fet que equivaldria a uns sis o set milions sobre la població actual espanyola". A més, en general, "es va fer amb eficàcia imperial, encara que hi va haver molts morts per fatiga i alguns van morir al ser llançats dels vaixells". "L'empobriment va ser des- igual però algunes zones d'Aragó i Navarra no es van recuperar mai", afegeix.
L'expulsió del 1609 va rematar el llarg desplaçament que s'havia anat produint des que els cristians del nord van començar la conquista d'Al-Andalus. Els mudèjars i els moriscos hi eren amb anterioritat, però al ser els dominats van ser obligats a canviar de religió i de costums. Encara que, com en el cas dels jueus, hi va haver un considerable grau d'assimilació, també hi va haver casos extrems. A Mallorca i Menorca, el rei Jaume I els va convertir en esclaus. A Granada, la persecució va ser ferotge, amb la crema de llibres a Bibarrambla i batejos cristians de milers de persones en un sol dia. La inquisició va torturar i va denunciar. Tam- bé hi va haver cremes públiques de moriscos que no volien abjurar de la seva fe, tot i que quan es va produir l'expulsió una bona part dels antics moriscos ja s'havien passat al cristianisme.
VIGILÀNCIA EXHAUSTIVA
Als moriscos se'ls acusava de ratajar (circumcidar) els nens, se'ls vigilava per veure si dejunaven durant el Ramadà i s'abstenien de menjar porc. De fet, la dita popular mala llet ve de l'al.lusió a la lactància materna: es va prohibir que les dides reials fossin d'origen morisc o jueu.
Per conservar alguna de les seves tradicions, els moriscos es van inventar la literatura aljamiada: textos escrits en lletres àrabs però amb contingut en romanç castellà o valencià. Entre les paraules morisques que avui s'empren en castellà hi ha el bonic mot ojalá (Déu dirà).
Cal dir que l'odi als moriscos no va ser uniforme, però fins i tot Miguel de Cervantes s'hi refereix amb menyspreu en alguna novel.la. Hi va haver moriscos metges, baratadors, artesans i una de les seves professions era la de bunyoler. A Aragó i València cultivaven les fèrtils hortes i controlaven la xarxa de sèquies. La seva pèrdua va ser un gran desastre econòmic.
MIRAVET, TIVISSA I RIBA-ROJA
A Catalunya, segons els historiadors, van tenir més bon tracte i van ser protegits per la cort. Hi va haver pobles plenament moriscos, com Miravet, Tivissa i Riba-roja, a la Ribera d'Ebre. Però també van haver de relegar a la privacitat les seves pràctiques religioses. Fa uns anys es va trobar un Alcorà aljamiat bellament enquadernat en un amagatall en una casa de Balaguer (Noguera).
Uns 3.700 moriscos catalans van sortir pel port dels Alfacs. Igual que els seus germans en la desgràcia, anaven "rebentant de dolor i de llàgrimes, portant gran estrèpit i confusa cridòria carregats dels fills, les dones, els malalts, els vells i els nens... Patint grans amargures, morint alguns de pura aflicció...", segons el testimoni d'Aznar Cardona.
Perceval assegura que els qui treballen en l'organització dels actes volen defensar-se "dels detractors que busquen gihadistes a l'Alcorà, als moriscos i a tot allò que tingui una cultura diferent". "Però també volem evitar caure en el parany dels mitificadors del passat --Al-Andalus en concret, una societat tan meravellosa i problemàtica com totes les altres societats-- i que poden col.laborar molt juntament amb els anteriors en una certa cerimònia de la confusió", afegeix.

miércoles, 13 de agosto de 2008

Tres colegios vascos solicitan profesores de religión islámica tras recibir 50 peticiones

la asignatura se podría empezar a ofrecer en euskadi a partir de septiembre
Las direcciones de los centros confían en que el Estado les autorice la plaza


Idoia alonso vitoria. Euskadi podría incorporar a partir del próximo curso escolar clases de Educación Religiosa Islámica en Primaria y Secundaria. Aunque el número de padres que ha formalizado la solicitud de esta materia es reducido -apenas medio centenar- puede ser el punto de inflexión que ya han superado otras comunidades como Valencia, Andalucía, Ceuta o Melilla.
De momento, son tres los centros que están a la espera de que el Ministerio de Educación y Ciencia (MEC) autorice la plaza de la profesora que impartirá esta materia tras el intento fallido del año pasado. De contar con el visto bueno de la cartera que dirige la socialista Mercedes Cabrera, a partir del próximo mes de setiembre habrá clases de religión islámica en esos colegios. No obstante, esa situación significará mucho más. La decisión de la dirigente, de ser afirmativa, hará mucho más fácil que otras escuelas de Euskadi que deseen incorporar la asignatura a su programa para satisfacer las necesidades de sus estudiantes musulmanes puedan hacerlo.
un derecho Se estima que de las 16.608 personas de origen musulmán que residen en Euskadi, un millar están en edad escolar. Sin embargo, hasta ahora esta confesión estaba vetada para muchos padres y madres, puesto que no aparece esta opción junto a la casilla de religión católica.
Al parecer, y según afirmó ayer Ahmed Elhanafi, presidente de Assabil (Centro Sociocultural Islámico de Euskadi), el Departamento de Educación, Universidades e Investigación del Gobierno Vasco incluirá la opción de religión islámica en los formularios del curso 2009-2010, lo cual contribuirá a extender su conocimiento entre la comunidad musulmana.
"El consejero, al cual estamos muy agradecidos, nos dijo que lo va a poner en práctica a partir del curso que viene", manifestó Elhanafi tras la reunión mantenida el mes pasado con el titular vasco de Educación, Tontxu Campos. En opinión del presidente de Assabil, la enseñanza de religión islámica es la consecución de una vieja reivindicación de la comunidad musulmana en Euskadi. "Llevamos varios años pidiendo estas clases para igualar los derechos de los alumnos musulmanes con los del resto de sus compañeros, en su mayoría católicos".
De hecho, la asignatura de este culto en la Educación Obligatoria es un derecho en el Estado español desde el año 1992, aunque su desarrollo ha sido bastante desigual en las distintas comunidades autónomas. Ese año, el Estado español y la Comisión Islámica de España suscribieron un Acuerdo de Cooperación que materializa el ejercicio de este derecho a través de la normativa de la Ley Orgánica de Educación en lo que afecta a las clases de religión.
Dicha ley garantiza el derecho del alumnado, independientemente de su confesión, a recibir enseñanza religiosa islámica en los distintos niveles educativos en los centros públicos.
mínimo, diez alumnos Las autoridades religiosas son las que determinan los currículos de la materia, así como la designación de las personas encargadas de impartir la asignatura en los centros de Educación Primaria y Secundaria. Por su parte, el Ministerio de Educación y Ciencia es el órgano encargado de abonar el sueldo al profesor y el Departamento vasco de Educación, Universidades e Investigación pone las aulas y el horario. Todos los centros estatales de Primaria tienen el mismo libro de texto.
Antes de cada curso, la Unión de Comisiones Islámicas de España (UCIDE) comunica al MEC el nombre de los profesores que ejercerán en cada comunidad, tras conocer la demanda existente. Teóricamente, por ley, los centros de la red pública donde hay más de diez alumnos deben de dar esta asignatura.
Por dificultades de distinta índole, el año pasado el MEC denegó la candidatura de una profesora propuesta por la Unión de Comisiones Islámicas (UCIDE) en Euskadi. Con el fin de superar esos "problemas de comunicación", este año la comunidad islámica de Euskadi canalizará sus solicitudes a través del Departamento de Educación, que ha formalizado dicho trámite. Sin embargo, según el presidente de UCIDE, Riay Tatary, dicha documentación no ha llegado aún al MEC.
Desde Assabil confían en que esta situación se resuelva en cuestión de días, ya que albergan la esperanza de poder empezar a dar clases en septiembre. "Entendemos que es un derecho que asiste al alumnado musulmán y que no se está cumpliendo", manifestó Ahmed Elhanafi, al tiempo que subrayó que la demanda de esta asignatura es muy superior a la cincuentena de matrículas formalizadas este año a través de su asociación.

jueves, 7 de agosto de 2008

Acció Social i Ciutadania i la Fundació CIDOB organitzen un simposi sobre gestió de la immigració i la diversitat al Quebec i Canadà

Experts canadencs de reconegut prestigi internacional participaran els propers 22 i 23 d’octubre en el fòrum que tractarà a fons diferents àmbits clau en immigració i diversitat.

La Secretaria per a la Immigració del Departament d'Acció Social i Ciutadania i la Fundació CIDOB organitzen el proper mes d’octubre un simposi que té l’objectiu d’aprendre de les experiències en la gestió de la immigració i la diversitat al Canadà, un dels països del món amb més tradició migratòria i més èxit en la seva gestió. La trobada se celebrarà els propers 22 i 23 d’octubre al Palau Robert de Barcelona i comptarà amb la participació de 15 persones expertes en l’àmbit de les migracions i de reconegut prestigi internacional del Canadà.

Durant els dos dies de celebració del fòrum es tractaran a fons diferents temes clau com ara el marc competencial en immigració i diversitat, la gestió de fluxos, la inserció laboral, la convivència i la integració cívica i sociocultural o la gestió de la política lingüística i el pluralisme lingüístic. El format que adoptaran les jornades vol fugir del tractament superficial dels temes i situar l’accent en el diàleg i la discussió entre totes les persones que hi participen. El seu objectiu principal consisteix en contribuir a establir connexions i sinergies entre els àmbits acadèmics i els polítics i tècnics. A més, a més, les jornades també serviran per produir informació específica útil per a la millora de les polítiques concretes de gestió de la immigració i la diversitat a Catalunya i a l'Estat espanyol.

La inauguració oficial anirà a càrrec de la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila; el director de l'Oficina del Quebec a Barcelona, Claude Fleury; l’ambaixador del Canadà a l'Estat espanyol, Malcolm McKechnie; i el director de la Fundació CIDOB, Josep Ribera i se celebrarà a l'auditori del Palau Robert. Ja s’han obert les inscripcions a través de l’adreça electrònica canadaforum@cidob.org

El simposi internacional compta amb la col·laboració del Govern del Canadà i de l'Oficina del Quebec a Barcelona.

Documents relacionats
http://www20.gencat.cat/docs/Sala%20de%20Premsa/Documents/Arxius/accio_social_premsa.notaPremsa.51.programa1217922364120.pdf

viernes, 1 de agosto de 2008

Nova actualització 2008 de la "Guia de lleure per a famílies"


Ja podeu consultar, en format electrònic, l'actualització 2008 de la Guia de lleure per a famíies a la web de la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania (http://www.gencat.cat/benestar/secretariafamilia/).

Aquesta guia ofereix informació a les famílies perquè gaudeixin d' activitats de lleure i pràctica cultural arreu de Catalunya. Les activitats estan classificades en els apartats següents: activitats a l'aire lliure (viatges, passejades, parcs temàtics, etc.), ciència i tecnologia (activitats de divulgació científica), cultura, espectacles i tallers amb informació de museus, exposicions, teatre, cinema i concerts, esports i jocs.