miércoles, 31 de diciembre de 2008

La comunidad Palestina en Valencia condena enérgicamente la masacre que se esta cometiendo contra la población palestina en Gaza

Nuestro pueblo continua con su resistencia y firmeza frente a las armas mas sofisticadas de asesinato, genocidio y destrucción, y hoy mas que nunca necesita de la solidaridad mundial para lograr su legitimo derecho a la paz y a la tierra palestina. Ahora y ante la extrema gravedad de la situación, debemos prestar especial atención a la bombardeada ciudad de Gaza, donde millón y medio de personas sitiadas en la cárcel mas grande del mundo, son privados de combustible, electricidad, alimentos básicos e incluso de agua potable y medicinas ante la mirada inconmovible de la Comunidad Internacional.
Por ello, hacemos un firme y urgente llamamiento:

· al cese inmediato de crímenes de guerra y aislamiento contra la población de Gaza.
· al Gobierno español, al Consejo de Seguridad de Naciones Unidas, a la Unión Europea y a la comunidad internacional, para que intervengan en favor de la Paz y la Justicia, para obligar al estado de Israel a poner fin a este ataque indiscriminado contra nuestro pueblo y, a respetar la legislación internacional y los Derechos Humanos, no legitimando de hecho al estado de Israel que los incumpla de forma sistemática.

Es por esto que hacemos un llamamiento a toda la sociedad civil valenciana para que apoye estas exigencias, participando el próximo martes el día 30 de diciembre a las 19:00 horas, en una CONCENTRACIÓN en la plaza de la Virgen de Valencia, para manifestar nuestra denuncia común de la brutal y sangrienta agresión, junto a la exigencia de que cesen los ataques.

COMUNIDAD PALESTINA EN VALENCIA: info@comunidadpalestina.org 

El pueblo palestino está pagando con su sangre la determinación de resistir con dignidad frente a la ocupación, el bloqueo y el embargo. 
Suscriben y apoyan la Convocatoria hasta este momento: Comunidad Palestina en Valencia, Xarxa de Solidaritat amb Palestina de Valencia, CEAR, Valencia Solidaria- Pau Ara del País Valencià, Esquerra Unida del Pais Valencia (EUPV), Partit Comunista del Pais Valencia, CEAR , Colectiu Autonomo de Treballadors (CAT), Intersindical Valenciana, ACSUD-Las Segovias, Ecologistes en Acció de Valencia, Els Verds del P.V., Ca Revolta, Solipa (Solidaridad con Palestina), Comunidad Siria en Valencia, Centro Cultural Islámico de Valencia, Comunidad Árabe de Valencia y Asociación Hispano Árabe, Fundación Comitede apoyo al pueblo Palestino (CAPP) ..., ..., ...,
 

domingo, 28 de diciembre de 2008

De la Meca a Barcelona

• Molts musulmans tornen a Catalunya després del pelegrinatge islàmic

La benvinguda Un pelegrí (a la dreta) abraça un familiar a l'arribar a l'aeroport del Prat. Foto: ELISENDA PONS

www.elperiodico.cat
ANTONIO BAQUERO
BARCELONA

Són les 23.30 de divendres i l'avió procedent del Caire acaba d'aterrar. Davant de la porta d'arribades de la terminal A de l'aeroport del Prat, els nervis augmenten. Desenes de famílies, especialment d'origen marroquí, s'agiten i preparen safates amb dàtils farcits i te calent.
Amb prou feines mitja hora després, la porta automàtica s'obre i apareix un avi vestit amb gel.laba blanca i amb una expressió d'extrema felicitat dibuixada a la cara. Darrere seu, algunes desenes d'homes i dones, tots igualment vestits de blanc de cap a peus, travessen la porta. Un enrenou d'aplaudiments, crits i yuyues donen la benvinguda a aquells que acaben de fer el hayy, el pelegrinatge a la Meca que tot musulmà amb prou mitjans ha de portar a terme almenys una vegada a la seva vida.
"Hajj marbur, danb magfur, say mashkur pelegrinatge acceptat, pecat perdonat, intenció aconseguida". La fórmula islàmica per donar la benvinguda als pelegrins se sent una vegada i una altra, mentre que els fills i els néts dels que acaben d'arribar els abracen i els fan petons demanant la seva benedicció i els ajuden a carregar l'equipatge, en què destaquen les garrafes d'aigua portada dels llocs sants.
Estampes com la descrita, que des de fa segles es viuen a totes les ciutats musulmanes, ja es donen a Espanya, que ha rebut de l'Aràbia Saudita la seva pròpia quota de visats per a pelegrinatges. Els arribats divendres a l'aeroport del Prat són tots immigrants musulmans residents a Catalunya. "Per als immigrants, és molt important que viure aquí no sigui un impediment per fer el pelegrinatge a la Meca", afegeix Abdul-Rahim Najib, el secretari de l'Associació d'Amics del Poble Marroquí.
La transcendència espiritual d'aquest pelegrinatge per al col.lectiu és enorme. "A l'arribar, aquestes persones són gairebé venerades, perquè vénen del cor de l'islam", explica Taufik Xeddadi, islamòleg resident a Catalunya, que ressalta: "El hayy és el viatge de la vida. És com tornar a néixer, ja que es torna net espiritualment, sense cap pecat".

Més barat des d'Espanya
Actualment, fer el hayy des d'Espanya és més barat que des del Marroc. A les agències autoritzades, aquest viatge costa uns 3.000 euros. I això l'opció més barata. El viatge inclou el transport fins a l'Aràbia Saudita, el pelegrinatge sagrat a la Meca i Medina (que dura una setmana) i un viatge turístic per diversos llocs sants.

viernes, 26 de diciembre de 2008

Israel mata de hambre a Gaza por Navidad

www.rebelion.org
Sydwalker.inf
Traducido del inglés para Rebelión por Sinfo Fernández

Ya se pueden imaginar el espanto que se acumula en Gaza cuando hasta el LondonTimes del Sr. Murdoch informa que las familias de Gaza se ven obligadas a comer hierba mientras Israel perpetúa el cierre de fronteras.
The Times es uno de los muchos medios de la News Corps alrededor del mundo cuya constante parcialidad a favor de Israel ha ayudado a crear el contexto para la tragedia que ahora se despliega en Palestina.
Estamos aprendiendo que la crueldad está funcionando bien y que se está produciendo una masacre masiva por hambre muy cerca de una de las orillas de Europa, deliberadamente provocada por la potencia ocupante. 
Marie Colvin informa:
Mientras el convoy de camiones blancos y azules de las Naciones Unidas cargados de alimentos esperaba toda una larga noche el permiso israelí para entrar en Gaza, Jindiya Abu Amra y su hija de doce años arrancaban la hierba con la que su familia sobrevive actualmente.
“Hoy hemos comido sólo una vez: jubbeiseh”, dijo Abu Amra, de 43 años, mostrando las hojas de una planta que crece a los lados de las calles de Gaza. “Cada día, en cuanto me despierto empiezo a buscar madera y plástico para quemar como fuel y pido limosna. Cuando no encuentro nada, comemos de esta hierba…”
Israel controla las fronteras y permite sólo esporádicamente la entrada de suministros humanitarios. La pasada semana, las familias tuvieron electricidad durante seis horas al día. El gas para cocinar sólo podía conseguirse ilegalmente a través de los túneles que conectan Gaza con Egipto, y la última semana  los precios subieron desde los 80 shekels la bombona (22 euros) a 380 shekels (105 euros).
En Naciones Unidas, de quien dependen un millón de refugiados en Gaza, están desesperados: “Toda la economía se ha venido abajo y no hay importaciones ni exportaciones”, dijo John Ging, director de la UNRWA, la agencia para la asistencia a los refugiados palestinos. “Hace dos semanas, por primera vez en sesenta años, agotamos todo cuanto teníamos”, dijo. “Solíamos disponer de 70 a 80 camiones por día, ahora contamos con 15, y eso sólo cuando se abre la frontera. Vivimos una situación de mucha precariedad”.
Tiene comida almacenada únicamente para cuatro días, que distribuirán entre los más desesperados y ninguna información sobre si Israel volverá a abrir la frontera. La familia Abu Amra tendrá que seguir comiendo hierba en el futuro inmediato.
Chris Hedges, escribe en TruthDig sobre el “Crimen contra la Humanidad de Israel en Gaza”:
Gaza está ahora al menos doce horas al día sin electricidad, lo que puede representar una sentencia de muerte para quienes están gravemente enfermos en los hospitales. Quedan muy pocas medicinas, sobre todo de las necesarias para el cáncer o para la fibrosis cística.
Los hospitales tienen generadores pero a menudo carecen de fuel. El equipamiento médico, incluido uno de los tres escáneres de Gaza, ha terminado por estropearse debido a las fluctuaciones e interrupciones eléctricas. El equipo médico no puede controlar la temperatura de las incubadoras para los recién nacidos. Israel ha revocado la mayor parte de los visados de salida, lo que implica que algunos de los que necesitan cuidados especializados, incluidos los pacientes de cáncer y los que necesitan diálisis renal, están falleciendo.
Según Richard Falk, Relator Especial de Naciones Unidas para los Derechos Humanos:
“Es algo macabro. No conozco nada con lo que poder comparar esta situación. La gente se refiere al Ghetto de Varsovia como la analogía más parecida en tiempos modernos. No conozco ninguna estructura de una ocupación que haya durado tantas décadas y que implique una opresión tan grave”, añadió el Relator.
“La magnitud, la intencionalidad, las violaciones del derecho humanitario internacional, el impacto sobre la salud, la vida y la supervivencia y las condiciones generales justifican la denominación de crimen contra la humanidad. Esa situación responde a un propósito claro y directo de las autoridades civiles y del ejército de Israel. Son responsables de la misma y deberían ser juzgados por ello”.
“El objetivo de este asedio israelí no es otro, obviamente, que el de destruir a Hamas, el grupo islámico radical que salió elegido en las elecciones palestinas de enero de 2007. Pero Hamas ha estado proponiéndole treguas a Israel en repetidas ocasiones y le ha ofrecido negociar una tregua permanente. Durante el último alto el fuego, establecido a través de intermediarios egipcios el pasado mes de julio, Hamas mantuvo la tregua aunque Israel se negó a suavizar el bloqueo. Y fue Israel quien, el 4 de noviembre, inició un ataque armado que violó la tregua y que acabó con la vida de seis palestinos. Fue sólo en ese momento cuando Hamas volvió a lanzar cohetes caseros contra Israel. Los palestinos han lanzado más de 200 cohetes contra Israel desde que empezó la última ronda de violencia, que no han ocasionado ninguna víctima israelí”.
Parece que estas valoraciones –y otras de carácter similar- del profesor judío estadounidense Richard Falk, fueron demasiado fuertes para los israelíes.
Decir esas cosas sobre el Estado judío del apartheid en Palestina es, para las autoridades de ese Estado, un “Discurso de Odio”, sea quien sea el que lo formule, como en el caso del Relator Especial de Naciones Unidas para los Derechos Humanos en los Territorios Palestinos.
En un acto que demuestra lo bajo que el Estado judío ha caído, expulsaron a Falk cuando entraba en tránsito en la ocupada Ramala, enviándole en un avión de vuelta a Estados Unidos.
¿Se han vuelto completamente locos los gobernantes del apartheid de Israel? Parece que sí. ¿En qué planeta creen que viven? Lo que resulta totalmente vergonzoso es la inmunidad de que gozan y de que tengamos que compartir el mismo habitat que ese violento Estado canalla. Los palestinos merecen admiración y respeto por su tenaz resistencia.
Mel Frykber señala que la tregua de Gaza está próxima expirar. Y considera unos cuantos escenarios posibles, todos ellos deprimentes. Los ocupantes han conseguido con éxito separar a los palestinos de Gaza de los de Cisjordania, no sólo reforzando el aislamiento geográfico sino también empleándose a fondo para ensanchar la sima política.
Es notorio que en estos momentos hay un debate en Israel sobre hasta dónde y cuánto se puede torturar a los palestinos. Y encima alardean de ser la “única democracia en el Oriente Medio”. La realidad es que la democracia israelí no es más que un oximorón. El mundo no consideraba en ningún sentido democrático al apartheid sudafricano. El apartheid de Israel no es en absoluto diferente.

lunes, 15 de diciembre de 2008

El Islam entra en las aulas vascas

El Correo Digital

jueves, 11 de diciembre de 2008

Berlín posa en marxa un programa per formar imams i guies espirituals en els valors occidentals

             PAOLA ÁLVAREZ
   BERLÍN
                

• L'objectiu és que serveixin de pont amb les seves comunitats  





Dones musulmanes visiten el Reichstag, el 3 de desembre.
 Foto: GETTY IMAGES / CARSTEN KOALL

"Per sobre del Bundestag només hi ha el cel",explica, amb to de professor de primària, el vicepresident del Parlament alemany, Wolfgang Thierse, davant d'una trentena d'imams i líders espirituals procedents de més de 20 comunitats islàmiques de Berlín. El grup va visitar l'edifici del Reichstag com a part del programa de formació en què participa. La iniciativa, que procedeix de l'Acadèmia Musulmana a Alemanya i el Departament d'Integració i Immigració del Senat berlinès, pretén educar els imams en diversos temes com política alemanya, sistemes educatius o estructures socials per utilitzar el seu potencial comunicador amb les comunitats musulmanes de la ciutat.
La seva visita al Reichstag tanca el primer bloc temàtic dels vuit que tractaran en un any.Sistema polític alemany n'és el títol. Wolfgang Thierse continua la seva "lliçó" davant la mirada atenta del grup, que, a estones, somriu davant de les obvietats. "Alemanya és una democràcia. De Governs n'hi ha a tot arreu, però no tots són democràtics". El desafiament és gran perquè el grup és molt heterogeni. Alguns amb prou feines parlen alemany, mentre que altres fa dècades que estan instal.lats al país.

Unes 200 mesquites
En l'allargada taula en què té lloc l'exposició --on les dones han ocupat una banda i els homes, l'altra-- hi ha llicenciats en Polítiques o Teologia junt amb guies espirituals que no han trepitjat mai una universitat. L'únic punt en comú del grup, en què es barregen xiïtes amb sunnites i alauites, d'origen alemany, turc, indonesi o bosnià, és que tots són referents de les seves respectives comunitats. Davant d'aquestes, les seves paraules valen sovint més que qualsevol llei alemanya o ensenyament de l'escola.
L'islam és la tercera religió a Alemanya. Hi ha unes 200 mesquites operatives i 200 més en construcció, però les polítiques d'integració no avancen ni la meitat de ràpid que l'aixecament dels temples. Per això, la idea d'arribar a les comunitats a través dels seus referents ideològics es presenta com una opció plena de possibilitats. "La seva missió és demostrar que l'islam i la democràcia són perfectament compatibles", manifesta Thierse per tancar el seu discurs.
El grup aplaudeix, però no calla. Els presents assumeixen la seva responsabilitat. Al cap i a la fi, han acceptat participar en el programa, però es neguen a acceptar tota la culpabilitat en els problemes d'integració. "Han hagut de passar més de 30 anys perquè rebem una invitació formal per visitar el Bundestag; entenem que hem de tenir paciència; totes les parts n'han de tenir, perquè és la falta de paciència la que provoca conflictes", diu Abdul.là Hajjir, un dels imams més veterans, que assumeix la paraula en nom del grup.
Després de la seva participació, s'obre una discussió encesa sobre tots els temes imaginables: la discriminació dels musulmans practicants per part de les autoritats alemanyes, la polèmica del vel, la demonització de l'islam per part dels mitjans, la falta de representació en institucions públiques... El diàleg s'endureix per moments. Tots han vingut amb els seus arguments preparats i Thierse es queda sovint sense paraules, amb el gest tens i el desafiament de negar sense ofendre.

Volen més trobades
"S'ha de potenciar la formació d'imams a Alemanya", li diu educadament Mahmud Barguth, un dels guies espirituals més joves. "Estic a favor que s'ampliï l'oferta d'ensenyament de l'islam a les universitats", manifesta Thierse. "¿I a les escoles?",pregunten. "Aquest és un tema més complicat". Tots ho són.
Malgrat tot, la conversa flueix, i quan, després d'una hora, el vicepresident del Bundestag avisa que ha de marxar, els gestos es relaxen i tots tornen a somriure i a aplaudir, però exigeixen, això sí, que trobades com aquesta se celebrin amb més assiduïtat. "Sempre que creguin que s'ha fet un pas cap endavant estaré encantat de rebre'ls perquè m'ho expliquin".
Aquest és el camí, cap endavant, però amb paciència, com deia Hajjir. El grup es dispersa i comencen a abrigar-se per protegir-se de la nevada que cau a l'exterior. Al tornar a les seves comunitats, els toca transmetre el que han après, comentar les discussions i, en el cas dels imams, portar a terme el compromís adquirit de predicar la democràcia.


domingo, 7 de diciembre de 2008

Reunió de membres de la junta de UCIDCAT amb la Sra. Montserrat Coll i Calaf, Directora general d'Afers Religiosos

El dia 4 de desembre a les 10 del matí, es va celebrar una reunió entre membres de la junta directiva de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT), representada per Hassane Bidar, Aziz Kaddouri, Abdeljabar El Asri, i Mohamed El Ghaidouni, d’una banda i la Directora General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya (DGAR) la excel·lentíssima Sra. Montserrat Coll i Calaf d’altre banda. La reunió va tenir lloc a la Seu de la Direcció General d’Afers Religiosos.

A l’inici de la reunió, Hassane Bidar, com a president de la entitat, va fer una presentació dels representants de UCIDCAT que han assistit a la reunió. Comentava que les persones que formen part de UCIDCAT tenen un nivell acadèmic molt destacat en l’entorn on viuen. Senyalava també que UCIDCAT, en aquest moment, està en plena expansió, i que, en un futur, hi acabaran formant part totes les entitats que tenen vinculació a la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya (UCIDE), especialment les ubicades a Catalunya.

Hassane Bidar desprès de fer un anàlisi de la situació de les comunitats islàmiques de Catalunya i també les dificultats i els problemes que tenen els imams a l’hora d'exercir les seves tasques, sobretot, la obertura de canals de comunicació amb la nova societat, ha presentat els diversos projectes i activitats que es desenvoluparan des de UCIDCAT.

Mohamed El Ghaidouni, en la seva intervenció, ha precisat que UCIDCAT té els mateixos principis i comparteix les línees de treball que UCIDE. Afirmava també que un dels problemes de les Comunitats Islàmiques de Catalunya és la marginació de persones preparades per moltes Comunitats. Així doncs, el que s’ha de fer primer és recuperar aquestes persones per a que s’involucrin en UCIDCAT i en les altres entitats. Ha destacat, també, la importància del curs que està realitzant la Universitat d’Educació a Distancia (UNED) per la formació dels imams i que ha tingut una bona resposta des de UCIDCAT ja que s’han inscrit 5 imams d’un total de 20 beques. Això s’ha de destacar com un fet important que s’ha de consolidar en el futur. Ha comentat al final que els tipus de formació que necessiten els imams no es teològica sinó jurídica, social, cultural i lingüística per una bona preparació, una bona comprensió dels diversos aspectes culturals de la societat catalana i, finalment, per una fructífera integració de la nostra comunitat en la nova societat.

La Sra. Montserrat Coll, després de donar la benvinguda als representants de UCIDCAT, va explicar les línees generals del seu departament i va fer unes propostes d’interès general i importants per a totes les comunitats que volen contribuir, d’aquesta forma, a l’enriquiment del diàleg entre la societat d’acollida i les persones nouvingudes.

En tot moment, la Sra. Coll va valorar positivament aquesta iniciativa i va animar als representants de UCIDCAT a seguir treballant en aquesta línea, demostrant tota la seva disponibilitat per col·laborar amb la nostra entitat i donar tot el suport necessari a projectes que tenen com a objectiu principal, a més del foment del coneixement dels aspectes més importants de la cultura catalana i el respecte de les cultures i conviccions presents en Catalunya, arribar a una societat més tolerant, integradora i més cohesionada.

lunes, 1 de diciembre de 2008

JORNADA PORTES OBERTES A VILANOVA I LA GELTRÚ-BARCELONA


El dissabte dia 29 de novembre del 2008 s'ha celebrat la jornada de portes obertes organitzada per l'associació cultural islàmica de Vilanova i la Geltrú en col·laboració amb la comunitat mesquita AL Furkan de Vilanova i la Geltrú. Aquest acte va haver lloc en la seu compartida per les dues entitats, situada en el carrer dels Crispellins numero 2. És un espai cedit per l'ajuntament a l'espera de tenir un local adequat en el mateix municipi. A aquesta jornada han assistit representants de l'ajuntament-almenys 3 regidors-,representants de 2 associacions de veïns, representants del cos de seguretat autonòmica (Mossos d'Esquadra),i diversos veïns tant immigrants com autòctons. Ha estat convidat el coordinador de Ucide a Catalunya i president de la Unión de Comunitats islàmiques de Catalunya, Hassane Bidar, per a intervenir en aquesta jornada, acompanyat per Mohamed Labouardy, vicepresident de la comunitat islàmica de Catalunya. En aquest acte han hagut intervencions del president de la comunitat Amarouch Azbir, del imam de la mesquita, del secretari d'aquesta comunitat Aziz Guamra i del coordinador de Ucide. Han hagut diverses preguntes dels assistents a les quals van contestar els ponents.
 AL final han hagut petites reunions entre tots els assistents per a conèixer-se i intercanviar opinions. 
 Tots els participants van ser contents de com s'ha desenvolupat aquesta jornada i podrieron gaudir del te i les pastes i emportar llibres en espanyol que parlen de l'islam. L'entitat organitzadora duu treballant des de fa més de 10 anys amb la voluntat de donar a conèixer la cultura àrab i musulmana i treballar per a la convivència en el municipi.

domingo, 30 de noviembre de 2008

MUSULMANS A CATALUNYA

Radiografia d’un islam implantat
Jordi Moreras

http://www.iemed.org/publicacions/musulmans.pdf

viernes, 28 de noviembre de 2008

La Comunitat Islàmica d'Empuriabrava organitza una conferència sobre el Pelegrinatge (AL HADJ)





El dissabte passat 15/11/2008, la Comunitat islàmica d’Empuriabrava ha organitzat una conferència sobre el Pelegrinatge (AL HADJ: cinquè pilar de l’Islam) a la mesquita de la comarca. L’objectiu era donar consells i informacions als pelegrins. El conferenciant era el Sheikh Amir d’origen egipci i que viu a França. També ha donat resposta a tots els dubtes que tenien els pelegrins.
La conferència va començar amb la lectura de versos del sagrat Alcorà per part d’en Khalid Kidadi. I desprès de la conferencia s’ha obert un debat moderat pel Mostafa el Kissami sobre l’experiència de la predicació de l’ Islam a Espanya i a França.
Estaven presents unes 150 persones entre elles, els pelegrins de Figueres, Castelló d’Empúries i Roses.






domingo, 23 de noviembre de 2008

jueves, 20 de noviembre de 2008

5º CONGRESO DE LA UNION DE COMUNIDADES ISLAMICAS EN CATALUÑA


Los pasados días  7,8 y 9 de Noviembre se ha celebrado en Granollers el 5º Congreso de la Unión de Comunidades Islámicas bajo el lema "El papel de la familia en la sociedad". Durante el encuentro ponentes venidos desde Marruecos , Irlanda, Bélgica... han debatido sobre la familia y el papel en nuestra sociedad.Al Congreso acudieron representantes de alrededor de cuarenta comunidades de Cataluña y los coordinadores de UCIDE. La inauguración corrió a cargo de Saoka Kingolo ( Responsable del área de  inmigración de la Generalitat) y Riay Tatary ( Presidente de la UCIDE).  Destacamos la intervención de Dña: Bassima Hakkaoui y Dña: Nezha El Ouafi parlamentarias marroquies. El domingo dia 9 el alcalde Josep Mayoral dirigió unas palabras a pleno del Congreso y el director de la Fundación Pluralismo y Convivencia  Jose Manuel Lopez dirigió a los asistentes una ponencia sobre la importancia de construir un sociedad de futuro que incluya a la familia como "valor fuerte"

miércoles, 19 de noviembre de 2008

Els colons es fan forts a l'interior de l'Exèrcit israelià




• 
Ocupen rangs mitjans i baixos però prenen les decisions sobre el terreny
RICARDO MIR DE FRANCIA
JERUSALEM (
elperiodico.cat)

Quan el general de brigada Baruch Spiegel va assumir fa quatre anys l'encàrrec del Govern israelià d'actualitzar la base de dades de les colònies jueves a Cisjordània va descobrir que la informació que l'Exèrcit va posar a la seva disposició estava totalment distorsionada. Algunes dades havien estat alterades, altres havien desaparegut. "Va haver de partir gairebé de zero per la falta de cooperació de la unitat d'inspecció dels assentaments que dirigia i que dirigeix un colon", afirma Dror Etkes, supervisor durant cinc anys de l'activitat en els assentaments colons per a l'organització Pau Ara.

Aquest episodi il.lustra el poder creixent que estan adquirint a l'interior de l'Exèrcit israelià els colons i, en general, la dreta religiosa, oposada a qualsevol concessió territorial als palestins i guiada per indestructibles conviccions messiàniques. Aquest sector ja aporta la meitat dels graduats de les escoles d'oficials i controla les comandàncies de diversos dels batallons desplegats regularment a Cisjordània.
Segons els experts, la majoria encara ocupen rangs mitjans i baixos en l'escalafó militar, però són aquests mateixos oficials els que prenen les decisions quotidianes sobre el terreny.

LLEIALTATS
"D'aquests comandants en depèn aixecar o no un control militar, tancar els ulls davant les agressions als palestins i permetre la creació d'un nou assentament", afirma el sociòleg Yigal Levy, de la Universitat Oberta. I el problema, afegeix Levy, és que aquests oficials tendeixen a ser més lleials als rabins i a la ideologia del Gran Israel que a la de l'Estat. "Fins i tot a un soldat format en una escola talmúdica d'Israel --diu l'especialista-- allò que el motiva éspreservar la nostra terra", encara que impliqui arrabassar-la als palestins".
Aquest conflicte de lleialtats es va fer evident a mitjans de l'any passat durant l'evacuació del mercat d'Hebron, on vivien il.legalment diverses famílies de colons. Dotze dels 40 soldats encarregats de l'operació es van negar a complir les ordres, atenent les recomanacions dels rabins.
Si hem de ser sincers, és difícil distingir entre les ambicions dels colons i de l'Estat. Des de l'inici de l'ocupació el 1967, Israel ha recolzat activament la colonització i ha revestit de legalitat l'espoliació de terres. Als 70, a més, va decidir crear unitats militars formades per i per a les colònies. "Se'ls van donar milers d'armes i, com a resultat, avui tenim milícies gairebé independents per tot Cisjordània", explica Dror Etkes.
Últimament, no obstant, la violència brutal i quotidiana dels colons --450.000 repartits entre Cisjordània i Jerusalem Est-- ha començat a ruboritzar la classe política. Els colons ja no ataquen només els palestins, sinó que titllen de nazis aquells soldats que rarament intenten aturar els seus abusos.

PERMISSIVITAT DE L'ESTAT
Però l'Estat no fa pràcticament res per marcar-los un límit. De fet, Israel ni tan sols ha complert la promesa que va fer als Estats Units el 2003 de desmantellar els assentaments construïts després del 2001, les denominades colònies salvatges, que són il.legals fins i tot amb la llei israeliana. Segons el Govern n'hi ha 25, segons l'organització Pau Ara, són més de 50, però únicament tres han estat evacuades.
La conquista progressiva i imparable de poder del sionisme religiós tant a l'Exèrcit com al Shin Bet (servei de seguretat interna) té greus implicacions polítiques per al futur. Si algun dia Israel es pren seriosament les negociacions de pau amb els palestins i decideix desmantellar els assentaments, serà difícil que els pugui evacuar amb la facilitat demostrada a Gaza fa tres anys. "És evident que com més temps passi, més difícil serà que l'Exèrcit pugui prendre decisions que posin en perill els interessos dels colons", sentencia Yigal Levy.

lunes, 10 de noviembre de 2008

Les entitats islàmiques reivindiquen l’ensenyament de la seva religió en un congrés a Granollers


Un dels debats del congrés celebrat a Granollers (G. Escrigas)

El cinquè congrés de la Unió de Comunitats Islàmiques a Catalunya, que s’ha fet aquest cap de setmana a l’Hotel Granollers, ha posat l’èmfasi en la necessitat que es compleixi l’acord de l’any 1992 entre el govern espanyol i la Comissió Islàmica que garanteix el dret a l’ensenyament de la religió islàmica en peu d’igualtat a altres religions com la catòlica. Ho va recordar aquest diumenge el president de la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya, Riay Tatary, que va participar en les sessions del congrés.

La trobada, que va reunir uns 200 delegats d’unes 60 entitats de tot Catalunya, es va fer sota el lema “El paper de la família en la societat” i va abordar, entre altres qüestions, el dret de les famílies que els seus fills rebin formació de cultura i religió islàmica. Els musulmans reunits a Granollers no només van parlar, però, de drets, sinó també de deures.

La necessitat de trobar llocs adequats per al culte va ser present també en el congrés. “Això depèn més dels municipis, però sembla que haurem d’esperar que els immigrants tinguin dret a vot perquè els alcaldes ens tinguin més en compte”, va dir Tatary. “La mesquita és, sobretot, un lloc d’oració i pau que ajuda la gent a obrir-se als altres”. El secretari d’Achura va dir sobre això que els musulmans de la ciutat encara no han trobat un lloc adequat. “Busquem una nau propera al nucli urbà, però la situació de crisi actual no ajuda”. La Unió de Comunitats Islàmiques a Catalunya representa un centenar d’entitats, mitja dotzena a la comarca.

jueves, 11 de septiembre de 2008

Lleida obrirà al públic el vell castell musulmà de La Suda

  1. • L'ajuntament destina dos milions d'euros a restaurar el malparat edifici
  2. • L'antiga fortalesa s'habilitarà més endavant com a centre d'interpretació
  3. MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
    LLEIDA

    Poc queda de l'antiga esplendor del castell àrab de La Suda de Lleida. El que en el seu temps va ser un gran palau senyorial i, més tard, una severa fortalesa militar, és avui un senzill edifici de tres torres, discretament enclavat al costat de la magnífica catedral de la Seu Vella. L'edifici musulmà, començat a construir al segle IX i declarat monument protegit pel Patrimoni Històric Espanyol l'any 1949, veurà acabada la seva rehabilitació la primavera de l'any que ve, després de diverses dècades d'abandonament.
    La rehabilitació de La Suda continuarà, més endavant, amb l'obertura al públic d'un centre d'interpretació, en el qual s'explicarà la història del castell i l'important paper que va tenir en la història de la ciutat, primer --fins a l'Edat Mitjana--, com a castell i, després, com a element defensiu, presó i polvorí. Així mateix, l'actuació, que executa l'ajuntament de la ciutat amb un pressupost de dos milions d'euros, també preveu la urbanització de l'entorn, va explicar l'alcalde, Àngel Ros (PSC), en una visita feta aquesta setmana a les obres.
    Els treballs que es porten a terme en aquests moments consisteixen a eliminar el forjat que ara divideix l'interior en dues plantes, a reparar els murs i a aïllar correctament les cobertes, va indicar el paer en cap.

    DUES EXPLOSIONS
    De la primitiva construcció musulmana a penes en queden uns 400 metres quadrats, que es distingeixen amb dificultat de les edificacions posteriors. Se sap, no obstant, que el primer castell va tenir forma quadrangular, presidit al centre per un gran pati. Amb l'entrada a la ciutat de Lleida dels reis de la Casa d'Aragó, La Suda va patir diverses transformacions, com testifiquen les restes gòtiques que queden al castell, moltes d'elles encarregades per Jaume I.
    El seu aspecte actual és fruit de la reforma ordenada per Felip V el 1707, quan tot el turó de la Seu Vella es va convertir en caserna militar. Al castell àrab es va instal.lar el polvorí. Una primera explosió de les municions, ocorreguda durant la guerra de la Independència, va destruir la capella reial --construïda al segle XIV-- i les estances situades a les ales nord i est. La resta de l'edifici va caure durant la guerra civil, quan es va produir una segona i virulenta explosió.


viernes, 5 de septiembre de 2008

10.000 espanyols han abraçat la fe islàmica en els últims 5 anys




• Les comunitats musulmanes detecten més acostament de la societat
• Més d'un milió de fidels del país estan cridats des d'ahir a celebrar el Ramadà
ANTONIO M. YAGÜEMADRID elperiodico.cat
La religió musulmana es va fent un lloc en les consciències espanyoles. Diverses associacions islàmiques van destacar ahir, amb motiu de l'inici del mes del dejuni o Ramadà, que el seu credo ha experimentat un augment fins a arribar a 1.200.000 fidels, 11 mesquites i 480 centres de culte. Encara que no disposen d'un cens precís, els dirigents xifren en uns 25.000 els espanyols que practiquen aquesta fe i en almenys 10.000 (d'aquests, 3.500 a Andalusia i 3.000 a Catalunya) els que s'hi han convertit en els últims cinc anys.
Segons la Comunitat Islàmica de Sevilla, entre els conversos hi ha practicants i no practicants de la fe catòlica. Alguns han canviat de nom, però no han anat al registre civil per fer-ho oficial ni han apostatat a causa de les dificultats per renunciar a la fe catòlica."Cada vegada hi ha més coneixement de la nostra cultura, religió i culte, sobretot a través del contacte i de l'obertura de la comunitat musulmana a la resta de la societat", va comentar Riay Tatary, president de la Unió de Comunitats Islàmiques d'Espanya. Tatary va subratllar que des de fa "20 anys o més" el Ramadà ha deixat de veure's com una celebració rara. "La societat espanyola --va explicar-- s'hi està acostant, fa un reconeixement correcte i els empresaris estan ajudant" que els musulmans puguin portar a terme aquesta pràctica religiosa.Durant el Ramadà --un dels cinc pilars de la religió musulmana--, els creients s'abstindran de beure, menjar, fumar i mantenir relacions sexuals des de l'alba fins a l'ocàs. Els musulmans adverteixen que aquesta és una pràctica comuna en la majoria de les religions, prescrita per formar els fidels en l'autodisciplina i l'obediència escrupolosa als mandats de Déu.
REIVINDICACIÓ DE L'IRPF
Tatary va assenyalar que actualment "no només hi ha curiositat, sinó ganes de conèixer i fins i tot practicar el Ramadà" per part de persones que no són musulmanes. Més d'un centenar de ciutadans espanyols d'altres confessions o agnòstics, segons Tatary, van als centres islàmics i mantenen un dia o dos de dejuni.
Les comunitats islàmiques segueixen reivindicant al Govern una ajuda econòmica, mitjançant la casella del 0,7% de l'IRPF, atorgada a altres religions. No obstant, consideren que les relacions passen un bon moment i que s'estan produint avanços tant en el pagament de professors com en l'edició de textos de religió musulmana.

sábado, 23 de agosto de 2008

Activistas pro-palestinos llegan en botes a Gaza



AP - sábado, 23 de agosto, 17.11
GAZA - Dos botes tripulados por activistas internacionales que realizan una misión de solidaridad con los palestinos arribaron a la Franja de Gaza el sábado, tras una travesía de dos días.
El éxito de la misión estuvo en duda desde que zarpó de Chipre el viernes. Israel había insinuado que tal vez les impediría llegar a Gaza. Además, los activistas padecieron mal tiempo y aguas agitadas, y acusaron al estado judío de sabotear sus comunicaciones.
Horas antes, Israel dijo que permitiría que los botes atracaran en Gaza tras determinar que llevaban provisiones humanitarias. Cientos de palestinos se congregaron para recibirlos.
La misión pretende desafiar el bloqueo israelí del territorio palestino, impuesto desde junio de 2007, cuando la milicia Hamas tomó el poder.

lunes, 18 de agosto de 2008

Espanya commemora els 400 anys de l'expulsió dels moriscos



Quadro anònim propietat de Bancaixa que representa la sortida dels moriscos catalans en vaixells des de València. Foto: ARXIU
ROSARIO FONTOVA BARCELONA(el periodico.cat)
• Prop de 300.000 descendents de musulmans van haver d'abandonar el país
• Exposicions, 15 congressos i una ruta per València recorden l'efemèride


L'expressió moros a la costa va perdurar fins ben entrat el segle XIX i provocava el pànic a tota la ribera del Mediterrani. Al.ludia a les incursions dels pirates barbarescos que atacaven les poblacions costeres, des de Cadaqués fins a Cadis i que, en alguns casos, comptaven amb el suport de moriscos locals, fet que exacerbava l'odi entre comunitats.A Espanya és coneguda la cruel expulsió dels jueus durant el regnat d'Isabel i Ferran de Castella i Aragó, però menys recordat és el drama de gairebé 300.000 moriscos --descendents de musulmans d'Al-Andalus-- que van ser expulsats el 1609 i es van refugiar a Algèria, Tunísia i el Marroc, majoritàriament. Però l'exili va començar ja el 1608, quan alguns moriscos van preferir vendre's els béns i abandonar la terra dels seus pares.
CASA ÀRAB
L'efemèride serà objecte de fins a 15 congressos d'especialistes, exposicions, noves edicions i una ruta morisca per la serra d'Alaguar, a València. La Casa Àrab, que dirigeix l'arabista Gema Martín Muñoz, també ha projectat una sèrie d'audiovisuals. Josep Maria Perceval, assessor de l'entitat en el projecte i especialista en racisme i xenofòbia, assenyala que van ser expulsades unes 300.000 persones, "fet que equivaldria a uns sis o set milions sobre la població actual espanyola". A més, en general, "es va fer amb eficàcia imperial, encara que hi va haver molts morts per fatiga i alguns van morir al ser llançats dels vaixells". "L'empobriment va ser des- igual però algunes zones d'Aragó i Navarra no es van recuperar mai", afegeix.
L'expulsió del 1609 va rematar el llarg desplaçament que s'havia anat produint des que els cristians del nord van començar la conquista d'Al-Andalus. Els mudèjars i els moriscos hi eren amb anterioritat, però al ser els dominats van ser obligats a canviar de religió i de costums. Encara que, com en el cas dels jueus, hi va haver un considerable grau d'assimilació, també hi va haver casos extrems. A Mallorca i Menorca, el rei Jaume I els va convertir en esclaus. A Granada, la persecució va ser ferotge, amb la crema de llibres a Bibarrambla i batejos cristians de milers de persones en un sol dia. La inquisició va torturar i va denunciar. Tam- bé hi va haver cremes públiques de moriscos que no volien abjurar de la seva fe, tot i que quan es va produir l'expulsió una bona part dels antics moriscos ja s'havien passat al cristianisme.
VIGILÀNCIA EXHAUSTIVA
Als moriscos se'ls acusava de ratajar (circumcidar) els nens, se'ls vigilava per veure si dejunaven durant el Ramadà i s'abstenien de menjar porc. De fet, la dita popular mala llet ve de l'al.lusió a la lactància materna: es va prohibir que les dides reials fossin d'origen morisc o jueu.
Per conservar alguna de les seves tradicions, els moriscos es van inventar la literatura aljamiada: textos escrits en lletres àrabs però amb contingut en romanç castellà o valencià. Entre les paraules morisques que avui s'empren en castellà hi ha el bonic mot ojalá (Déu dirà).
Cal dir que l'odi als moriscos no va ser uniforme, però fins i tot Miguel de Cervantes s'hi refereix amb menyspreu en alguna novel.la. Hi va haver moriscos metges, baratadors, artesans i una de les seves professions era la de bunyoler. A Aragó i València cultivaven les fèrtils hortes i controlaven la xarxa de sèquies. La seva pèrdua va ser un gran desastre econòmic.
MIRAVET, TIVISSA I RIBA-ROJA
A Catalunya, segons els historiadors, van tenir més bon tracte i van ser protegits per la cort. Hi va haver pobles plenament moriscos, com Miravet, Tivissa i Riba-roja, a la Ribera d'Ebre. Però també van haver de relegar a la privacitat les seves pràctiques religioses. Fa uns anys es va trobar un Alcorà aljamiat bellament enquadernat en un amagatall en una casa de Balaguer (Noguera).
Uns 3.700 moriscos catalans van sortir pel port dels Alfacs. Igual que els seus germans en la desgràcia, anaven "rebentant de dolor i de llàgrimes, portant gran estrèpit i confusa cridòria carregats dels fills, les dones, els malalts, els vells i els nens... Patint grans amargures, morint alguns de pura aflicció...", segons el testimoni d'Aznar Cardona.
Perceval assegura que els qui treballen en l'organització dels actes volen defensar-se "dels detractors que busquen gihadistes a l'Alcorà, als moriscos i a tot allò que tingui una cultura diferent". "Però també volem evitar caure en el parany dels mitificadors del passat --Al-Andalus en concret, una societat tan meravellosa i problemàtica com totes les altres societats-- i que poden col.laborar molt juntament amb els anteriors en una certa cerimònia de la confusió", afegeix.