Lleida obrirà al públic el vell castell musulmà de La Suda

1. • L'ajuntament destina dos milions d'euros a restaurar el malparat edifici
2. • L'antiga fortalesa s'habilitarà més endavant com a centre d'interpretació
3. MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
   LLEIDA
   Poc queda de l'antiga esplendor del castell àrab de La Suda de Lleida. El que en el seu temps va ser un gran palau senyorial i, més tard, una severa fortalesa militar, és avui un senzill edifici de tres torres, discretament enclavat al costat de la magnífica catedral de la Seu Vella. L'edifici musulmà, començat a construir al segle IX i declarat monument protegit pel Patrimoni Històric Espanyol l'any 1949, veurà acabada la seva rehabilitació la primavera de l'any que ve, després de diverses dècades d'abandonament.
   
   La rehabilitació de La Suda continuarà, més endavant, amb l'obertura al públic d'un centre d'interpretació, en el qual s'explicarà la història del castell i l'important paper que va tenir en la història de la ciutat, primer --fins a l'Edat Mitjana--, com a castell i, després, com a element defensiu, presó i polvorí. Així mateix, l'actuació, que executa l'ajuntament de la ciutat amb un pressupost de dos milions d'euros, també preveu la urbanització de l'entorn, va explicar l'alcalde, Àngel Ros (PSC), en una visita feta aquesta setmana a les obres.
   
   Els treballs que es porten a terme en aquests moments consisteixen a eliminar el forjat que ara divideix l'interior en dues plantes, a reparar els murs i a aïllar correctament les cobertes, va indicar el paer en cap.
   
   
   
   DUES EXPLOSIONS
   
   De la primitiva construcció musulmana a penes en queden uns 400 metres quadrats, que es distingeixen amb dificultat de les edificacions posteriors. Se sap, no obstant, que el primer castell va tenir forma quadrangular, presidit al centre per un gran pati. Amb l'entrada a la ciutat de Lleida dels reis de la Casa d'Aragó, La Suda va patir diverses transformacions, com testifiquen les restes gòtiques que queden al castell, moltes d'elles encarregades per Jaume I.
   
   El seu aspecte actual és fruit de la reforma ordenada per Felip V el 1707, quan tot el turó de la Seu Vella es va convertir en caserna militar. Al castell àrab es va instal.lar el polvorí. Una primera explosió de les municions, ocorreguda durant la guerra de la Independència, va destruir la capella reial --construïda al segle XIV-- i les estances situades a les ales nord i est. La resta de l'edifici va caure durant la guerra civil, quan es va produir una segona i virulenta explosió.
   
   
   

10.000 espanyols han abraçat la fe islàmica en els últims 5 anys

• Les comunitats musulmanes detecten més acostament de la societat
• Més d'un milió de fidels del país estan cridats des d'ahir a celebrar el Ramadà

ANTONIO M. YAGÜEMADRID elperiodico.cat

La religió musulmana es va fent un lloc en les consciències espanyoles. Diverses associacions islàmiques van destacar ahir, amb motiu de l'inici del mes del dejuni o Ramadà, que el seu credo ha experimentat un augment fins a arribar a 1.200.000 fidels, 11 mesquites i 480 centres de culte. Encara que no disposen d'un cens precís, els dirigents xifren en uns 25.000 els espanyols que practiquen aquesta fe i en almenys 10.000 (d'aquests, 3.500 a Andalusia i 3.000 a Catalunya) els que s'hi han convertit en els últims cinc anys.

Segons la Comunitat Islàmica de Sevilla, entre els conversos hi ha practicants i no practicants de la fe catòlica. Alguns han canviat de nom, però no han anat al registre civil per fer-ho oficial ni han apostatat a causa de les dificultats per renunciar a la fe catòlica."Cada vegada hi ha més coneixement de la nostra cultura, religió i culte, sobretot a través del contacte i de l'obertura de la comunitat musulmana a la resta de la societat", va comentar Riay Tatary, president de la Unió de Comunitats Islàmiques d'Espanya. Tatary va subratllar que des de fa "20 anys o més" el Ramadà ha deixat de veure's com una celebració rara. "La societat espanyola --va explicar-- s'hi està acostant, fa un reconeixement correcte i els empresaris estan ajudant" que els musulmans puguin portar a terme aquesta pràctica religiosa.Durant el Ramadà --un dels cinc pilars de la religió musulmana--, els creients s'abstindran de beure, menjar, fumar i mantenir relacions sexuals des de l'alba fins a l'ocàs. Els musulmans adverteixen que aquesta és una pràctica comuna en la majoria de les religions, prescrita per formar els fidels en l'autodisciplina i l'obediència escrupolosa als mandats de Déu.

REIVINDICACIÓ DE L'IRPF

Tatary va assenyalar que actualment "no només hi ha curiositat, sinó ganes de conèixer i fins i tot practicar el Ramadà" per part de persones que no són musulmanes. Més d'un centenar de ciutadans espanyols d'altres confessions o agnòstics, segons Tatary, van als centres islàmics i mantenen un dia o dos de dejuni.

Les comunitats islàmiques segueixen reivindicant al Govern una ajuda econòmica, mitjançant la casella del 0,7% de l'IRPF, atorgada a altres religions. No obstant, consideren que les relacions passen un bon moment i que s'estan produint avanços tant en el pagament de professors com en l'edició de textos de religió musulmana.