Espanya commemora els 400 anys de l'expulsió dels moriscos

Quadro anònim propietat de Bancaixa que representa la sortida dels moriscos catalans en vaixells des de València. Foto: ARXIU

ROSARIO FONTOVA BARCELONA(el periodico.cat)

• Prop de 300.000 descendents de musulmans van haver d'abandonar el país
• Exposicions, 15 congressos i una ruta per València recorden l'efemèride

L'expressió moros a la costa va perdurar fins ben entrat el segle XIX i provocava el pànic a tota la ribera del Mediterrani. Al.ludia a les incursions dels pirates barbarescos que atacaven les poblacions costeres, des de Cadaqués fins a Cadis i que, en alguns casos, comptaven amb el suport de moriscos locals, fet que exacerbava l'odi entre comunitats.A Espanya és coneguda la cruel expulsió dels jueus durant el regnat d'Isabel i Ferran de Castella i Aragó, però menys recordat és el drama de gairebé 300.000 moriscos --descendents de musulmans d'Al-Andalus-- que van ser expulsats el 1609 i es van refugiar a Algèria, Tunísia i el Marroc, majoritàriament. Però l'exili va començar ja el 1608, quan alguns moriscos van preferir vendre's els béns i abandonar la terra dels seus pares.

CASA ÀRAB

L'efemèride serà objecte de fins a 15 congressos d'especialistes, exposicions, noves edicions i una ruta morisca per la serra d'Alaguar, a València. La Casa Àrab, que dirigeix l'arabista Gema Martín Muñoz, també ha projectat una sèrie d'audiovisuals. Josep Maria Perceval, assessor de l'entitat en el projecte i especialista en racisme i xenofòbia, assenyala que van ser expulsades unes 300.000 persones, "fet que equivaldria a uns sis o set milions sobre la població actual espanyola". A més, en general, "es va fer amb eficàcia imperial, encara que hi va haver molts morts per fatiga i alguns van morir al ser llançats dels vaixells". "L'empobriment va ser des- igual però algunes zones d'Aragó i Navarra no es van recuperar mai", afegeix.

L'expulsió del 1609 va rematar el llarg desplaçament que s'havia anat produint des que els cristians del nord van començar la conquista d'Al-Andalus. Els mudèjars i els moriscos hi eren amb anterioritat, però al ser els dominats van ser obligats a canviar de religió i de costums. Encara que, com en el cas dels jueus, hi va haver un considerable grau d'assimilació, també hi va haver casos extrems. A Mallorca i Menorca, el rei Jaume I els va convertir en esclaus. A Granada, la persecució va ser ferotge, amb la crema de llibres a Bibarrambla i batejos cristians de milers de persones en un sol dia. La inquisició va torturar i va denunciar. Tam- bé hi va haver cremes públiques de moriscos que no volien abjurar de la seva fe, tot i que quan es va produir l'expulsió una bona part dels antics moriscos ja s'havien passat al cristianisme.

VIGILÀNCIA EXHAUSTIVA

Als moriscos se'ls acusava de ratajar (circumcidar) els nens, se'ls vigilava per veure si dejunaven durant el Ramadà i s'abstenien de menjar porc. De fet, la dita popular mala llet ve de l'al.lusió a la lactància materna: es va prohibir que les dides reials fossin d'origen morisc o jueu.

Per conservar alguna de les seves tradicions, els moriscos es van inventar la literatura aljamiada: textos escrits en lletres àrabs però amb contingut en romanç castellà o valencià. Entre les paraules morisques que avui s'empren en castellà hi ha el bonic mot ojalá (Déu dirà).

Cal dir que l'odi als moriscos no va ser uniforme, però fins i tot Miguel de Cervantes s'hi refereix amb menyspreu en alguna novel.la. Hi va haver moriscos metges, baratadors, artesans i una de les seves professions era la de bunyoler. A Aragó i València cultivaven les fèrtils hortes i controlaven la xarxa de sèquies. La seva pèrdua va ser un gran desastre econòmic.

MIRAVET, TIVISSA I RIBA-ROJA

A Catalunya, segons els historiadors, van tenir més bon tracte i van ser protegits per la cort. Hi va haver pobles plenament moriscos, com Miravet, Tivissa i Riba-roja, a la Ribera d'Ebre. Però també van haver de relegar a la privacitat les seves pràctiques religioses. Fa uns anys es va trobar un Alcorà aljamiat bellament enquadernat en un amagatall en una casa de Balaguer (Noguera).

Uns 3.700 moriscos catalans van sortir pel port dels Alfacs. Igual que els seus germans en la desgràcia, anaven "rebentant de dolor i de llàgrimes, portant gran estrèpit i confusa cridòria carregats dels fills, les dones, els malalts, els vells i els nens... Patint grans amargures, morint alguns de pura aflicció...", segons el testimoni d'Aznar Cardona.

Perceval assegura que els qui treballen en l'organització dels actes volen defensar-se "dels detractors que busquen gihadistes a l'Alcorà, als moriscos i a tot allò que tingui una cultura diferent". "Però també volem evitar caure en el parany dels mitificadors del passat --Al-Andalus en concret, una societat tan meravellosa i problemàtica com totes les altres societats-- i que poden col.laborar molt juntament amb els anteriors en una certa cerimònia de la confusió", afegeix.