domingo, 30 de noviembre de 2008

MUSULMANS A CATALUNYA

Radiografia d’un islam implantat
Jordi Moreras

http://www.iemed.org/publicacions/musulmans.pdf

viernes, 28 de noviembre de 2008

La Comunitat Islàmica d'Empuriabrava organitza una conferència sobre el Pelegrinatge (AL HADJ)





El dissabte passat 15/11/2008, la Comunitat islàmica d’Empuriabrava ha organitzat una conferència sobre el Pelegrinatge (AL HADJ: cinquè pilar de l’Islam) a la mesquita de la comarca. L’objectiu era donar consells i informacions als pelegrins. El conferenciant era el Sheikh Amir d’origen egipci i que viu a França. També ha donat resposta a tots els dubtes que tenien els pelegrins.
La conferència va començar amb la lectura de versos del sagrat Alcorà per part d’en Khalid Kidadi. I desprès de la conferencia s’ha obert un debat moderat pel Mostafa el Kissami sobre l’experiència de la predicació de l’ Islam a Espanya i a França.
Estaven presents unes 150 persones entre elles, els pelegrins de Figueres, Castelló d’Empúries i Roses.






domingo, 23 de noviembre de 2008

jueves, 20 de noviembre de 2008

5º CONGRESO DE LA UNION DE COMUNIDADES ISLAMICAS EN CATALUÑA


Los pasados días  7,8 y 9 de Noviembre se ha celebrado en Granollers el 5º Congreso de la Unión de Comunidades Islámicas bajo el lema "El papel de la familia en la sociedad". Durante el encuentro ponentes venidos desde Marruecos , Irlanda, Bélgica... han debatido sobre la familia y el papel en nuestra sociedad.Al Congreso acudieron representantes de alrededor de cuarenta comunidades de Cataluña y los coordinadores de UCIDE. La inauguración corrió a cargo de Saoka Kingolo ( Responsable del área de  inmigración de la Generalitat) y Riay Tatary ( Presidente de la UCIDE).  Destacamos la intervención de Dña: Bassima Hakkaoui y Dña: Nezha El Ouafi parlamentarias marroquies. El domingo dia 9 el alcalde Josep Mayoral dirigió unas palabras a pleno del Congreso y el director de la Fundación Pluralismo y Convivencia  Jose Manuel Lopez dirigió a los asistentes una ponencia sobre la importancia de construir un sociedad de futuro que incluya a la familia como "valor fuerte"

miércoles, 19 de noviembre de 2008

Els colons es fan forts a l'interior de l'Exèrcit israelià




• 
Ocupen rangs mitjans i baixos però prenen les decisions sobre el terreny
RICARDO MIR DE FRANCIA
JERUSALEM (
elperiodico.cat)

Quan el general de brigada Baruch Spiegel va assumir fa quatre anys l'encàrrec del Govern israelià d'actualitzar la base de dades de les colònies jueves a Cisjordània va descobrir que la informació que l'Exèrcit va posar a la seva disposició estava totalment distorsionada. Algunes dades havien estat alterades, altres havien desaparegut. "Va haver de partir gairebé de zero per la falta de cooperació de la unitat d'inspecció dels assentaments que dirigia i que dirigeix un colon", afirma Dror Etkes, supervisor durant cinc anys de l'activitat en els assentaments colons per a l'organització Pau Ara.

Aquest episodi il.lustra el poder creixent que estan adquirint a l'interior de l'Exèrcit israelià els colons i, en general, la dreta religiosa, oposada a qualsevol concessió territorial als palestins i guiada per indestructibles conviccions messiàniques. Aquest sector ja aporta la meitat dels graduats de les escoles d'oficials i controla les comandàncies de diversos dels batallons desplegats regularment a Cisjordània.
Segons els experts, la majoria encara ocupen rangs mitjans i baixos en l'escalafó militar, però són aquests mateixos oficials els que prenen les decisions quotidianes sobre el terreny.

LLEIALTATS
"D'aquests comandants en depèn aixecar o no un control militar, tancar els ulls davant les agressions als palestins i permetre la creació d'un nou assentament", afirma el sociòleg Yigal Levy, de la Universitat Oberta. I el problema, afegeix Levy, és que aquests oficials tendeixen a ser més lleials als rabins i a la ideologia del Gran Israel que a la de l'Estat. "Fins i tot a un soldat format en una escola talmúdica d'Israel --diu l'especialista-- allò que el motiva éspreservar la nostra terra", encara que impliqui arrabassar-la als palestins".
Aquest conflicte de lleialtats es va fer evident a mitjans de l'any passat durant l'evacuació del mercat d'Hebron, on vivien il.legalment diverses famílies de colons. Dotze dels 40 soldats encarregats de l'operació es van negar a complir les ordres, atenent les recomanacions dels rabins.
Si hem de ser sincers, és difícil distingir entre les ambicions dels colons i de l'Estat. Des de l'inici de l'ocupació el 1967, Israel ha recolzat activament la colonització i ha revestit de legalitat l'espoliació de terres. Als 70, a més, va decidir crear unitats militars formades per i per a les colònies. "Se'ls van donar milers d'armes i, com a resultat, avui tenim milícies gairebé independents per tot Cisjordània", explica Dror Etkes.
Últimament, no obstant, la violència brutal i quotidiana dels colons --450.000 repartits entre Cisjordània i Jerusalem Est-- ha començat a ruboritzar la classe política. Els colons ja no ataquen només els palestins, sinó que titllen de nazis aquells soldats que rarament intenten aturar els seus abusos.

PERMISSIVITAT DE L'ESTAT
Però l'Estat no fa pràcticament res per marcar-los un límit. De fet, Israel ni tan sols ha complert la promesa que va fer als Estats Units el 2003 de desmantellar els assentaments construïts després del 2001, les denominades colònies salvatges, que són il.legals fins i tot amb la llei israeliana. Segons el Govern n'hi ha 25, segons l'organització Pau Ara, són més de 50, però únicament tres han estat evacuades.
La conquista progressiva i imparable de poder del sionisme religiós tant a l'Exèrcit com al Shin Bet (servei de seguretat interna) té greus implicacions polítiques per al futur. Si algun dia Israel es pren seriosament les negociacions de pau amb els palestins i decideix desmantellar els assentaments, serà difícil que els pugui evacuar amb la facilitat demostrada a Gaza fa tres anys. "És evident que com més temps passi, més difícil serà que l'Exèrcit pugui prendre decisions que posin en perill els interessos dels colons", sentencia Yigal Levy.

lunes, 10 de noviembre de 2008

Les entitats islàmiques reivindiquen l’ensenyament de la seva religió en un congrés a Granollers


Un dels debats del congrés celebrat a Granollers (G. Escrigas)

El cinquè congrés de la Unió de Comunitats Islàmiques a Catalunya, que s’ha fet aquest cap de setmana a l’Hotel Granollers, ha posat l’èmfasi en la necessitat que es compleixi l’acord de l’any 1992 entre el govern espanyol i la Comissió Islàmica que garanteix el dret a l’ensenyament de la religió islàmica en peu d’igualtat a altres religions com la catòlica. Ho va recordar aquest diumenge el president de la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya, Riay Tatary, que va participar en les sessions del congrés.

La trobada, que va reunir uns 200 delegats d’unes 60 entitats de tot Catalunya, es va fer sota el lema “El paper de la família en la societat” i va abordar, entre altres qüestions, el dret de les famílies que els seus fills rebin formació de cultura i religió islàmica. Els musulmans reunits a Granollers no només van parlar, però, de drets, sinó també de deures.

La necessitat de trobar llocs adequats per al culte va ser present també en el congrés. “Això depèn més dels municipis, però sembla que haurem d’esperar que els immigrants tinguin dret a vot perquè els alcaldes ens tinguin més en compte”, va dir Tatary. “La mesquita és, sobretot, un lloc d’oració i pau que ajuda la gent a obrir-se als altres”. El secretari d’Achura va dir sobre això que els musulmans de la ciutat encara no han trobat un lloc adequat. “Busquem una nau propera al nucli urbà, però la situació de crisi actual no ajuda”. La Unió de Comunitats Islàmiques a Catalunya representa un centenar d’entitats, mitja dotzena a la comarca.